Setembre i la mongetada de l'aplec.

Setembre, celebrem l'aplec a Canyamars (que ja no és el que era des que no es fa al pla dels Bolets). Tot i que, certament, quasi res mai és el que era. Ni el pla dels Bolets tampoc és el que era, ni la font d'en Homs que està al costat. No sóc, precisament, dels que pensi que abans tot era millor però és evident que, en aquest cas, l'entorn no estava tan descuidat. Ara sí, i molt. Abans feiem la mongetada al Pla dels bolets i els que llavors érem infants, arribàvem amb el cul dels pantalons ben bruts després de fruir de multitud de baixades pels marges. Sempre anava tot amb un un cert retard -però tampoc teniem tanta pressa-. Els refrescos estaven en les portadores plenes de glaç i aigua. Bevíem de la font, agafàvem capgrossos de la bassa tot i el risc de caure-hi (a mí em passava sovint). Les famílies es portaven la taula plegable i les cadires. Si algú venia sense, algú li feia lloc.



Fa temps que es fa al pavelló. Diuen que és més còmode i la pluja no juga males passades. També és més còmode la nevera i és més comfortable l'aire condicionat o la calefacció i més polit el tobogan. Però cal recuperar aquests espais i, sobretot, cal tornar a gaudir-los. L'interès privat i el públic han de convergir. Si no fem perquè això succeeixi, haurem perdut un camí senzill per fer Canyamars una mica millor. Haurem perdut la possibilitat que els nostres fills s'embrutin, es mullin, suin, corrin i gaudeixin del millor de la festa (sense despreciar, però, la sardana, les mongetes, la butifarra i la cansalada).