Voluntat diferenciada: La gestió sostenible del territori.

Sóc de l'opinió que, com a regidor sense responsabilitats de govern, la principal tasca que tinc encomanda és el control de l'acció de govern i la defensa de les tres fermes voluntats que expliquen les vint propostes concretes que feiem en el nostre programa electoral.


Aquestes tres voluntats són:


>> Gestió sostenible del territori.
>> Més i millors serveis a les persones.
>> Modernitzar la gestió de l'ajuntament i fomentar els valors democràtics i la participació.

Fins aquí, podriem concloure que tothom hauria de creure en aquestes tres voluntats. Ara bé, fixant-nos en allò que s'ha fet o s'ha deixat de fer, podem explicar quines són les diferències entre aquells que proposem alternatives i els que han hagut i hauran de gestionar fins l'any 2011. En aquest post, pretenc explicar la primera de les voluntats adalt assenyalades.

>> Gestió sostenible del territori.

L'ús d'aquesta expressió és molt tòpica i recurrent. Tothom està per la sostenibilitat i és evident que part d'aquesta sostenibilitat anirà lligada a, per exemple, que el ritme de construcció sigui gradual i, molt important, que els serveis arribin en la mateixa proporció que creix la població.

És evident que, per bé o per mal, a Dosrius anem tard. El municipi és un dels que ha patit durant els últims anys un increment de la població dels més grans de Catalunya. S'han cursat un gran nombre de llicències d'obra nova en un cicle expansiu de la construcció. L'equip de govern ha donat joc a aquesta tendència amb contínues modificacions puntuals de les normes subsidiàries per tirar endavant projectes de construcció de gran envergadura i de desenvolupament molt ràpids en el temps. Aquest és un senzill i pervers camí per obtenir diner fàcil per l'ajuntament.

Per exemple, si ens fixem en el desenvolupament dels polígons industrials, podem constatar que, si bé és veritat que a Can Carinyo no hi haurà naus, això s'ha fet a costa d'una major densificació de la indústria que es situarà prop de la carretera de Dosrius a Argentona, donant major ocupació per promoure naus industrials. Normalment, aquestes actuacions s'han justificat dient que s'han obtingut importants sumes de diners a canvi.

I ara resultarà que tot té un preu? Nosaltres pensem que hi ha coses que no el tenen i ens sembla que a vegades s'ha anat massa enllà. La nova carretera -que ens ha fet la Generalitat- millora sustancialment l'accés que teniem fins ara, però ens ve, a curt i mig termini un important increment de transport privat derivat de l'increment d'habitatge i del desenvolupament de les naus industrials en els polígons de la zona. Voliem una millor carretera -i la Generalitat ens l'ha fet- però s'ha fet una bona gestió urbanística? Nosaltres pensen que no perquè constatem que s'ha anat a remolc d'un cicle expansiu de la construcció que, principalment, ha beneficiat interessos privats més que no pas els interessos generals de la població de Dosrius, Canyamars i el Far.

La nostra alternativa sempre ha estat que la gestió sostenible del territori implica, necessàriament, el traç d'unes línies clares d'actuació marcades després de l'anàlisi global de tot el terme municipal que haurien de ser l'argument de les posteriors decisions en matèria d'urbanisme. Hi ha moltes qüestions que estan en discussió com són l'arranjament de Can Canyamars, la ronda sud de Dosrius, etc... sobre les quals s'ha de fer, com a mínim, l'esforç d'escoltar més propostes que la pròpia que té l'equip de govern sobre aquestes qüestions.

I això no s'ha fet.

En definitiva, he sentit moltes vegades l'expressió menjar poc i païr bé i el que hem fet és "menjar-nos ràpidament part dels nostres espais"; potser ens costarà pair-ho.