Patates

Porto dies sense penjar res al blog. Una densa agenda personal i professional m'ha absorbit tant que m'ha fet desocupar alguns temes, entre ells l'actualització del meu blog.

Cal que hi posem remei. I res millor de parlar de quelcom ben terrenal: la patata.

Ja ho deia la trinca que l'home ve de la patata. Una bona part del cos humà és aigua però, segurament, un bon percentatge també és patata. Des que aquest tubercul va arribar a Europa des d'Amèrica ens ha canviat la vida, creant-se una estreta relació entre elles i nosaltres.

El Maresme exportà milions de tones de Mataró Potatoes a Anglaterra. Els nostàlgics de la mili no serien els mateixos si no s'haguessin fet un fart de pelar-ne i, en èpoques de penúries alimentícies, la patata fou el recurs que no desertà mai de la seva obligació: alimentar. Amb la globalització i el Mc Donalds, la patata fregida també s'ha mantingut com a fidel protagonista dels moderns àpats que triomfen al món.. En definitiva, que les patates de totes mides, textures gustos i colors, sempre estan disposades a servir.

Així, doncs, és més que evident que les patates es mereixen un homenatge sincer-potser també se'l mereixen les ronyonades castigades dels que les colliren - i està molt bé que la gent de l'associació de veïns de Can Canyamars li dediquin un matí a degustar-les.

I demà és el dia. Al costa del plà de Can Sus es podrà fer un tastet i algunes les menjarem fredes. Ara bé, la patata de l'arranjament de Can Canyamars, de ben segur, que la trobarem ben calenta.

Qui l'agafa? La cuinarem bé?

Esperem que els cuiners la rectifiquin com cal i els comensals la paeixin bé.