24/12/07

Sobre el transport escolar


En referencia al nostre posicionament sobre el transport escolar, podriem apuntar-nos al carro del legítim “transport escolar gratuit, ja” . Subratllo que és legítim i, fins i tot, desitjable. Ara bé, com sempre hem dit i mantenim, nosaltres considerem acceptable el finançament de la prestació aplicant una política de terços on una tercera part del cost previst del servei l’assumís una administració supramunicipal, una altra tercera part, com a mínim, hauria d’anar a càrrec de l’ajuntament i, com a màxim, la tercera part del cost previst del servei l’hauria d’assumir el col.lectiu d’usuaris.

Si fem cas dels fets, en l’últim ple de l’ajuntament de Dosrius l'equip de govern va aprovar el pressupost pel 2008 amb una partida de despesa de transport escolar a finançar amb ingressos recaptats a l’usuari. Això és el que proposa l'equip de govern, que ha inclòs una partida de subvencions al transport que resulta insuficient pel col.lectiu de famílies que han de fer ús d’aquest servei. La resta són paraules i bones intencions. Res més.

De la situació que s’ha creat, el més trist és que ha calgut que els pares i mares fessin una queixa ferma i visible perquè se’ls tingui en consideració. Pares i mares que, fins avui, han fet front a part del cost econòmic del transport. Sense fer soroll. Amb responsabilitat. És per això que mereixen, en primer lloc, rebre per part dels governants un tracte sensible i una actitud real de defensa dels interessos col.lectius legítims i és inadmissible sentir veus de l’equip de govern que es justifiquen dient que aquests assumptes no són de la seva competència. I ja és hora que la informació es doni de forma clara, concreta i complerta. Fa temps que es porta a terme una política de missatges ambigus que, si bé en un primer moment, tranquilitzen i apaivaguen els ànims dels que no veuen clar la resolució dels assumptes que els preocupen, es van tornant en contra dels qui no han complert la paraula. I ja està bé que es segueixi acusant a l’oposició de manipuladors, inventant-se trames extranyes de desestabilització per guanyar temps i desacreditar a les altres opcions polítiques.

És molt important que els càrrecs polítics justifiquem la nostra posició en funció del que entenem que és just. I no és just que, d’un any a l’altre, el cost que ha d’assumir per un servei un contribuient pugui incrementar-se en els termes que s'està plantejant.


PD: si alguna persona precisa qualsevol aclariment, interpretació o concreció d'allò pressupostat, la convido a que en faci esment en aquest espai de comentaris i, gustosament, ho contestaré. Agrairia que s'identifiqués convenientment per saber a qui m'adreço.

1 comentaris:

JORDI FORT ha dit...

Hola Edgar,
Bones festes i bon any.
Em sembla molt be tot el que exposes, sobre si uns paguen una part, altres un altre, etc., però sembla que potser faria falta posar en clar unes quantes coses per poder entendre la situació diferencial d'aquest cas. En primer lloc, el tranport escolar NO es gratuït quan es tracte de un desplaçament dins el mateix nucli urba de la ciutat o poble, doncs entenem que els nes poden anar a l'escola caminant o amb transport públic. Sembla que ningú te en compte que a Dosrius tenim un fet diferencial a la norma que hauria de ser sufucient per demanar aquesta obligatorietat i gratuitat, i es que a Dosrius som tres nuclis urbans, diferenciats i aillats entre si, amb suficients caracteristiques per configurar tres poblacions diferenciades, el fet que hi haigin més de quatre quilometres entre els nuclis, imposibilita que uns nes de menys de 10 o 11 anys puguin anar caminant sols per una carretera fosca, sense enllumenat i sense vorera, a -4 graus per anar a l'escola. També sembla que oblidem el fet que a Canyamars fa uns 25 anys es va acceptar un acord de perdre l'escola que hi havia, però a canvi tindrien el transport gratuït per sempre fins a Dosrius, els acords, siguin escrit o verbals tenen el mateix valor, i en tot cas tenen el valor de l'honor, ja va siguent hora que els que en el seu moment el van ratificar donguin la cara i ho confirmin, encara que els seus fills ja siguin grans i no el necesitin, perquè en el seu temps no representaven tant sols els seus interesos, sinó els de les generacions venideres. Es hora que deixin aquesta gent de banda la cobardia i surtin a defensar allò que en un altre temps els va beneficiar a ells i ho exigeixin tambè pel que hi son ara.