>> Transport escolar. Defensem que, en els serveis no obligatoris,es generalitzi la política de terços com a sistema de finançament. Hem anat funcionant d'aquesta manera i les persones s'han queixat quan els increments de preu del servei eren inacceptables.
>> L'ubicació de l'escola primària. Abans que es decidís proposar els terrenys de Can Batlle com a ubicació, ja vam dir que seria positiu fer-ne un anàlisi de les diferents alternatives. Ningú va tenir cap consideració cap a les nostres manifestacions, argumentant que el departament d'educació només es plantejava fer-la a Can Batlle. Ara, l'equip de govern ha dit, com es diu en castellà, "donde dije digo digo Diego" però es torna a tirar pel dret sense una valoració seriosa de les alternatives d'ubicació i de les conseqüències que se'n derivaran de la tria. Necessitem que siguin contrastables i públiques les opinions de docents, de mares i pares, d'alumnes, de polítics, de tècnics, etc. per decidir qüestions tan trascendents com la ubicació d'una escola.
>> Can Canyamars. Independentment del cost de l'arranjament, - que serà el que serà -, l'ajuntament ha d'assumir un 50%, del mateix perquè els propietaris porten molts anys amb dèficits importants en la prestació de serveis, malgrat que han pagat taxes i impostos similars als dels nuclis urbans consolidats. Com que de la urbanització, els propietaris n'obtindran una millora sustancial, entenem que han de ser corresponsables en el pagament d'aquestes obres. Així de senzill. A més, cal informació clara, veraç i complerta. Prou propaganda barata.
Bé, aquí tenim tres exemples clars del nostre posicionament. La nostra responsabilitat ineludible és la proposta d'alternatives en comissions, plens i allí on se'ns convidi per fer-ne. Les preparem i les expliquem. Una altra cosa és que ens les considerin. Però això no depèn de nosaltres. Depèn dels que ens governen, perquè és evident que l'actual majoria absoluta ens dóna poca capacitat per incidir en res si no hi ha certa sintonia en els plantejaments.
Per nosaltres, Dir és exteoritzar i donar alternativa. Dir és posicionar-se. Dir és denunciar. Dir és marcar una pauta, una actitud, un comportament. Dir és comprometre'ns. Dir és diferenciar-nos de l'instint animal.
Dir és fer. No n'hi ha prou, però no és poc.
10 comentaris:
Bon dia,
Entenc que aquest 3 problemes exposats són els que creu més importants pel poble.
No entenc com no pot donar importància al fet que no hi hagui aigua corrent a una part del poble de Canyamars. A esclar com que afecta a poca gent i per tant son pocs vots no li interesa tampoc al seu partit.
Ja veurem quan comenci a haver sequera i afecti a més gent. Llavors s'apuntaran el tanto.
Governar no és només resoldre problemes, sino també anticipar les solucions.
Vet aquí un polític com els altres.
Hola Anonim,
No em sembla bé que siguis anonim, sempre es millor donar la cara, però estic d'acord amb tú, es totalment intolerable que hi hagin llocs del poble que no tenen aigua corrent, però ja sap, a Can Massuet això no passaria, allà hi han molts votants. En quan a aquesta magnifica frase que has inventat, Edgar, crec sincerament que l'has mal interpretat, Dir no és fer, dir és dir, i res més, però si que tens raó que no n'hi ha prou amb dir, s'ha de fer, perquè dir no és poc, dir és res.
Et torno a recordar aquella frase:
"Para que triumfe el mal, basta con que los hombres de bien no hagan nada". Ja va siguent hora que en lloc de perdre el temps diguent, es pases a la següent fase de fer.
Sr. anònim,
Entenc malament o jo no m'he explicat bé. Enlloc dic que aquests tres problemes siguin els més importants del poble. Els tres problemes els exposo com a exemple pel fet que són actuals. Més ben dit, sí que penso que el que més crema en el municipi és arreglar l'estat de la urbanització de Can Canyamars on, precisament, tampoc s'ofereix l'aigua en condicions. Si li sembla, pot repassar aquest blog i, en campanya electoral,
trobarà un article on assenyalava que hi ha una sèrie de serveis obligatoris que han d'oferir tots els ajuntaments de Catalunya que en el nostre municipi pateixen dèficits importants -aquest ha de ser el primer que ha d'abordar l'ajuntament, perquè són obligatoris-. L'article és diu "la prioritat dels serveis".
Li he de dir que nosaltres no governem. El nostre desig és fer-ho algun dia perquè, llavors, sí que se'ns podrà valorar i comparar amb la forma de fer que hem tingut fins ara. Penso que, sobretot, convé frenar aquest tacticisme que s'ha instaurat per part dels que governen. Els moviments tàctics els han servit per obtenir importants rèdits electorals. Cal planificar, marcar estratègies i fer-ho públic i conjuntament amb aquella part de la ciutadania que en vulgui participar. Plans d'actuació urbanística, Anàlisi de les necessitats d'equipaments i infrastructures, Creació d'organs que facilitin la participació de la ciutadania i de les entitats, etc. etc...
Si heu seguit plens en els últims 5 anys, sabreu que hem portat propostes que van en aquesta línia. I, si bé és evident que piquem ferro fred, no deixem de fer-ho (que no dir-ho). Al sr. Fort, recordar-li que vam portar, per exemple, una proposta perquè el plenari fés un reconeixement de "deute" del municipi respecte els veïns de Can Canyamars i afirmés la voluntat i el compromís de aportar-hi recursos econòmics. I els càrrecs electes, bàsicament, hem de participar d'aquesta manera en la gestió municipal.Després, si som més o menys capaços d'arribar a la ciutadania, això és una altra història.
Finalment, sr. anònim, si vostè realment creu que actuo com els altres està molt confós. Ja sigui per bé o per mal i basant-me amb el coneixement que en tinc dels membres del ple, puc dir-li amb total convenciment que no tinc res a veure amb la manera d'entendre la política i l'acció política de cap dels altres càrrecs electes que avui hi ha a l'ajuntament.
Sr. anònim, vostè denota desconfiança cap a la classe política i, suposo, que no s'ha plantejat participar-hi per canviar aquesta "manera de fer" que triomfa. Precisament, em vaig presentar proposant canvi. Però la gent no l'ha volgut. Ho seguirem intentant.
Hola Edgar, en primer lloc, no ens enfadem, que no és això el que es preten amb el blog ni els comentaris. El Sr. Anonim, sigui qui sigui, simplement es desafoga en el teu blog perquè no n'hi ha cap altre, i el del Sr Alcalde no admet comentaris ni critiques, que extrany no? Jo personalment, no pretenia enfadar-te, però si provocar una reacció, el que vull dir és que si hi han coses com l'obligatorietat de serveis que no s'están donant, apart de dir-ho en els plens, els grups politics haurien de encapçalar les denuncies. Estic segur que un regidor, encara que no governi, ha de tenir algunes competencies que no té un ciutadà del carrer, i és en aquestes coses on el poble pot veure el treball realitzat per part dels que NO GOVERNEN, el treball de reivindicació, denuncia, seguiment, participació i constancia per millorar la qualitat de vida dels ciutadans del poble, és el que el dia de demà podria fer que governesis.
No m'enfado pas. M'agrada que em provoquin -si es fa des del respecte-. Al cap i a la fí, el que m'has dit és que sóc bo tot i que et sembla que no faig res. El que tú em demanes ho ha de liderar les associacions i els col.lectius. Els càrrecs recolzarem i ens diposarem a col.laborar si estem en sintonia. El col.lectiu ha d'escriure les pancartes, ha de promoure les accions, ha de dissenyar les reivindicacions i el polític ha de posicionar-se, solidaritzar-se i estar disposat a col.laborar. En cap cas, ha d'interferir ni voler controlar.
MISSION IMPOSIBLE. En aquest poble les associacions i col.lectius ja estàn preses i alineades. Si no actuen els partits, tot continuarà com fins ara. En quan a provocarte, espero que no t'ho hagis pres en cap sentit sexual.
Hola Edgar Ollés
He entrat a aquest blog a través de la teva resposta a un comentari meu en el bolg de l'Albert de Can Canyamars.
Sincerament estic una mica sorpresa de la dinàmica que porteu al vostre muncipi. Jo em queixo de com es porten els consells de participació a Mataró, sovint buits de continguts, de valors i de debat de les idees, un aparador de polítics per fer veure que ens escolten, però també crec que part de la culpa la tenim els propis ciutadans que no aprofitem aquest foros per expresar-nos. Potser és perquè no tenim res a dir,els nostres cervells també buits de continguts.
El que m'estranya és la tensió i agressivitat que hi ha entre vosaltres, sobre tot entre la gent de les urbanitzacions en continua lluita uns contra els altres. Potser m'equivoco i si és així demano perdó per la meva gosadia.
No sé si feu servir aquest sistema de guerra de guerriles d'opinió a través de blogs perquè no teniu lloc on fer-ho o perquè no trobeu útils els Consells on participeu però crec que aquesta forma d'opinar i de exigir serveis és molt poc efectiva ja que les demandes i les opinions s'haurien de fer als polits i no els uns contra els altres.
Jo entenc que son els governs municipals els que tenen l'obligació de dur a terme les seves polítiques però calen llocs de debat on poder fer propostes i consensuar polítiques. Així s'evitarien creuaments de paraules tan fortes i enfrontaments tan grans entre els veins del mateix municipi com he arribat a llegir.
Hola Carme M.G. No crec que en aquest blog mantinguem enfrontaments, l'Edgar i jo ens coneixem de fora del blog i tenim una relació molt cordial, simplement es com tú dius, no hi ha cap altre forma d'espresar-se en el municipi i per tant ironitzem en els blogs, es tan sols per mantenir la nostre salut mental.
Carme,
"Dosrius is different".
A Dosrius no n'hi ha de consells de participació -que els ha de promoure aquell que governa-. Es fa la defensa a ultrança d'una posició de poder que situa als qui l'ocupen en llocs que mai haurien pensat arribar. La participació implica haver d'assumir amb arguments una crítica que no es pot atacar dient: "són els exagerats i interessats de l'oposició que només ens volen mal!". Em presento a les eleccions municipals pel mateix motiu que n'hi ha molt que decideixen que no pensen anar mai més a votar; tant uns com els altres pensem que no ens mereixem els personatges i la forma actual de fer política. Aquests personatges no se'ls mereixen ni molts d'aquells que els han votat, que són víctimes dels seus tripijocs de seducció. En el meu exercici actual de càrrec a l'oposició, hi ha estones que penso allò de "si lo sé no vengo" o "que hace un tipo como yo en un lugar como este". Però, al final, em queda aquell bri de rauxa per dir: "Que carai! la democracia, almenys, m'ha de permetre que, lliurement, manifesti i defensi els meus principis i valors; de moment, és el que faig" En període d'estabilitat democràtica -quan la gent no s'hi juga la pell fent política - han sortit multitud de gent interessada que, més que defensar ideals, el que defensen són interessos particulars disfressats. Aquesta gent obtenen un estatus social i econòmic que ve marcat per tenir càrrec o no. Són els que diuen: més gestió i menys defensa ideològica. Calen governs que promoguin la consciència crítica, la participació, la pedagogia sobre principis i valors i la informació, malgrat que aquests gestos puguin, un dia, fer-te fora de la "poltrona",... Però n'hi ha gaires de governs que estiguin disposats a això??? En quan a l'agressivitat, no em sembla que el meu discurs ho sigui -potser m'equivoco-. En ocasions, és contundent, discrepant i dur. En d'altres, intentem donar-li un punt d'ironia als temes i, quan em fa comentaris el sr. Fort (que amb aquest cognom s'ha de ser dur per força) mirem de respondre'l convenientment. Malgrat tot, també mereix resposta.
Hola Edgar.
No sé si has llegit la meva resposta al comentari que em feies al blog de Can Canyamars.
Allà t'explicava la quantitat de consells i organismes de participació que tenim a la ciutat. En certa manera jo també dic "Mataró is different", l'altra cara de la mateixa moneda que planteges tu al teu municipi.
Fa poc a la radio vaig sentir que una nova forma de censura és l'excés d'informació. És la manera d'aclaparar la gent amb dades i fets sovint contradictoris, tots a l'hora, a fi que no sàpigue què passa de veritat. Doncs una forma de carregar-se la participació és que n'hi hagi massa, com passa a Mataró.
Però entre poc i massa hi ha el que hauria de ser.
Al cap i a la fi, no és un problema de quants organismes participatius tinguis sinó de la voluntat dels polítics que creguin de veritat en la necessitat de sentir la veu dels que han delegat en ells la gestió i ordenació de la seva vida en comú. Si això és així, seran els mateixos polítics els que buscaran la forma de governar més propera als ciutadans.
Sobre l'agressivitat i enfrontaments que he detectat, no em referia en concret a aquest blog, ni al de Can Canyamars, sincerament. Gràcies a "gaudir" de molt de temps lliure, i per aquesta concadenació que es dona en passant d'un blog a un altre he tingut l'oportunitat de passejar-me per uns quants relacionats amb Can Massuet, Can Canyamars i Dosrius i l'ambient´que es respira es força tens, en general.
Els problemes que es plantegen i es denuncïen sovint tenen un to no de defensa d'unes idees o de projectes sinó de la necessitat de buscar culpables fora dels polítics quan les coses no funcionen, en lloc de buscar-los en els que tenen la responsabilitat real per mandat de les urnes, amb una sensació de fractura social enorme. Al menys des de fora es veu així.
Malgrat que l'experiència participativa de Mataró em sembli un "soufflé" en alguns sentits, la convivència entre les diferents formes d'entendre la política i la ciutat és molt més fàcil perquè trobem espais comuns de reflexió, sota la direcció, amb més o menys encert del govern de torn.
El que no sóc capaç de dir és com trencar aquesta dinàmica des de la ciutadania.
Si llegeixes el comentari que t'he fet al blog de Can Canyamars, crec que coincidirem en que la situació general dels valors és molt, molt negativa i quines son les causes. Com tombar la situació, no ho sé pas.
Jo crec que cada cop hi haurà menys governs que promoguin la consciència crítica, la participació, la pedagogia sobre principis i valors i la informació, primer perquè no els tenen i segon perquè aquests gestos els farien fora del seu "lloc de treball". I a ningú li agrada estar a l'atur.
Salutacions i fins una altra
Carme Martín.
Publica un comentari