Han passat més de trenta anys des de la mort de Franco però és evident que, encara avui, patim molt les conseqüències dels quaranta anys de dictadura. L'acció d'aquell règim té efectes sobre generacions que no el van viure i moltes de les concepcions, perjudicis i mancances de la nostra societat tenen una explicació en el fer del franquisme i dels franquistes.
Entre moltes altres coses, el franquisme va ser nefast per l'educació. L'escola de la República era avançada i moderna; el règim se la va carregar i ens instaurà un model propagandistic i adoctrinador. Els règims feixistes pretenen controlar la població allunyant-la del coneixement, perquè els que tenen coneixement i fan ús de la raó són la gran amenaça pels que han triomfat per la força i per la propaganda. I, a molts, les consignes i el model paternalista i adoctrinador del franquisme els va calar fins el moll de l'òs.
Un model paternalista de societat anul.la la creativitat, ataca la imaginació i la iniciativa, persegueix el sentit crític i busca aniquilar-lo. La figura paternal i autoritària del dictador dóna premis a l'obedient i castiga amb duresa a qui el qüestiona. Ataca l'autoestima del que es mostra diferent i planteja alternativa. Tot per mantenir el poder.
I aquests règims autoritaris, ja sigui per una bona propaganda, ja sigui per una indiscutible capacitat de seducció, ja sigui per interès o ja sigui per por, aconsegueixen tenir molts adeptes. Molta gent s'hi pujà al carro. Molta gent deia amèn a tot per aconseguir els favors del poderós. Això passava en dictadura.
Malauradament, avui, també passa en democràcia. Hi ha adeptes embaucats. Hi ha nous adeptes que canvien de jaqueta. N'hi ha que sempre aposten a cavall guanyador i n'hi ha que busquen estatus i diners. I si els donen això, tot els hi està bé. I voten a favor. N'hi ha d'ignorants i n'hi ha d'altres que se'l fan per intentar, sense massa èxit, tenir la conciència més tranquil.la.
15/02/08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Jajajaja.
¡¡A buen entendedor pocas palabras bastan!!!
Contundent!
Una abraçada molt forta, Edgar.
Estamos contigo.
Victòria.
La forma més comú d’aquesta herència franquista amb cara de democracia és el populisme.
El secret del populisme és confondre el judici de la societat prometent un paradís terrenal que, per descomptat, mai arriba; però, en comptes de reconèixer el seu fracàs, opta sempre per atribuir-lo a qualsevol causa: la falta de recursos, l'oposició….
D'aquesta manera, el populisme fomenta la irresponsabilitat i, en un extrem, acaba per modelar, a la manera totalitària, la mentalitat del poble.
El populisme menteix sistemàticament, estripa el teixit polític, enverina l'esperit públic, alimenta la discòrdia civil.
La democràcia és un acord per a legitimar, delimitar, racionalitzar i canalitzar el poder. El populisme, per contra, és una forma arcaïca de concentrar el poder, de corrompre'l.
Per desgràcia, el populisme està present ja en massa governs locals liderats per persones que adulteren l'essència de la democràcia, coartant les llibertats i plantant en el seu poble l' herba del rancor social. La seva única vocació és romandre en el poder. Sense eines legals que permetin jutjar a un govern per l'acompliment o no, de forma neta, legal i honesta de la seva tasca, un poble pot enfonsar-se sense remei... amb el suport de les seves majories.
Com resoldre el problema sense renunciar a la democràcia electoral? És una pregunta crucial que hauria d'ocupar més d'una reflexió.
En Hispanoamérica, per exemple, s'han estès les democràcies-dictadures populistes, els candidats de les quals enganyen amb impossibles promeses a una massa cansada de la mala gestió. El mateix passa en més d'un racó del nostre país. I hi ha gent que no s'adóna que és el mateix gat amb diferent collaret. A alguns només els cala el missatge que “l'esquerra” està governant. I a gran part de la ciutadania, una massa social que es creu “d'esquerres”, els hi val. I això que estan fent els mateix que els anteriors, això sí, amb l'agreujant de no complir les promeses de regeneració de canvi però ficant en la gent la por que pot tornar “la dreta”
Aquest és el tarannà populista, la dictadura de la por. Perquè perquè hagi dictadura no és necessari que s'aniquili a l'oposició, val amb controlar certs aspectes davant la població i donar a la mateixa la sensació que participa en un procés que està prèviament controlat pels governants.
Aquesta és l'ombra que planeja sobre la veritable democràcia. La d'una dictadura populista que, emparant-se en formes grotesques, vulgui donar l'aparença d'un govern democràtica que actua honestament amb la llei en la mà.
Molt bé, Carme M.G.! Una descripció fantàstica de la manera de fer del nostre alcalde Josep Jo.
Maria
No et conec, però en Josep jo es mes maku tant de cara com de mentire i per aixo crec que es el millor alcalde que te dosrius fins ara perque els altres no valen res.....;)
deixar que tothom pugui opinar al teu blog té aquestes coses... "és tan maco de cara com de cul, dient vertitats com mentides..." Amb això en tenen prou!
I no en parlem de les herencies stalinistes??
Per què n'hem de parlar d'herencies stalinistes? El títol i el primer paràgraf deixa clar la pretensió de denunciar conseqüències nefastes que encara avui ens afecten. I l'herencia no és stalinista perquè no ens va governar Stalin. De totes maneres, els règims d'Stalin i de Franco tenen molt en comú en l'actitud dels dos governants. Tirans, egòlatres, sense pietat, etc... etc...
Això que diuen que la democràcia és el sistema menys dolent no m'ho crec. El que penso és que la democràica és -i ha de ser- el sistema. A partir d'aquí que cadascú en el seu rol estigui encertat. Que l'encerti l'elector, que l'encerti el governant, que l'encerti l'alternativa al govern, que l'encerti els mitjans, etc... etc.. etc..
Per tant, no defenso ni estic a favor cap forma de govern autoritari.
Publica un comentari