El Sr. Zaragoza i la corrupció política

Escric aquestes línies després de seguir amb una certa atenció de dues entrevistes que, recentment, li han realitzat al sr. José Zaragoza en relació al Cas Pretòria.

Entenc que, en bona mesura, les paraules del secretari d'organització del PSC són el posicionament oficial que tenen els socialistes sobre els fets del cas Pretòria i puc compartir que hagin pres decisions de forma ràpida i contudent suspenent la militància als seus càrrecs electes acusats. També, com diu el sr. Zaragoza, penso que s'ha de deixar que cadascú faci la seva funció i cal que el procés judicial segueixi el seu camí, essent desitjable que la difusió mediàtica que es faci d'aquest esdeveniment no es converteixi en infinits judicis paral.lels que cada individu pugui realitzar. Toca, doncs, que els jutges facin el que tenen encomanat i que, en tot cas, es respecti la pressumpció d'inocència de tots els imputats perquè seria molt perillós que es sentenciés a ningú abans d'hora. A més, s'ha d'evitar que es generalitzi encara més l'opinió que la corrupció és pròpia de tots els polítics i càrrecs electes.

Dit això, em sembla que bona part de l'entrevista li serveix al sr. Zaragoza per fer declaracions que no són dignes del missatge que ha de rebre la ciutadania dels partits polítics, especialment si tenim en compte que el sr. Zaragoza és l'altaveu del partit amb més influència política en el territori català.

Així, és poc edificant sentir com, de forma premeditada i barroera, ens col.loca eslògans repetits i estudiats d'atac frontal al dirigent de la principal formació política al Parlament -sr. Mas- per desacreditar-lo quan no toca ni ningú li demana que ho faci.

Ara bé, el pitjor de tot el que diu el sr. Zaragoza és quan afirma que aquells que votaren PSC són el col.lectiu que més castiga la corrupció política. Amb aquesta opinió tan poc acurada, contrastada i fora de lloc, s'atreveix a atribuir certa superioritat moral a aquells que vàren votar socialista enfront dels que, per múltiples motius, decidim votar a altres opcions polítiques. Si fos així com ell diu, en les properes eleccions ningú hauria de votar PSC perquè els que repetissin ja no estarien penalitzant amb la contundència que caldria els escàndols o, en tot cas, aquells que canviessin el sentit del seu vot, per aquest simple fet, ja s'estarien situant fora d'aquest grup especialment sensibilitzat amb la corrupció política que, segons el sr. Zaragoza, són el gruix dels votants socialistes.

Finalment, des d'un sentit ètic, és molt més reprobable l'actitud del càrrec electe que es deixa corrompre que el comportament dels que corrompen perquè, des del meu punt de vista, el millor mecanisme per evitar aquests delictes a les arques públiques està en què tinguem encert en triar un gruix de gent honesta -i preparada- que necessitem que assumeixi la responsabilitaten les institucions democràtiques. Aquell individu que intenti corrompre no té res a fer si, davant, topa amb responsables íntegres. Per tant, quan el càrrec públic atén a les demandes del que corromp dóna joc i és, des de la meva modesta opinió, el principal culpable del robatori que se'n derivi; la resta passen a ser, simplement, complices que passaven per allí i aprofiten l'avinentesa.