Setembre és tornada de vacances. És final d'estiu. De nens que comencen l'escola, de diada Nacional.
I el setembre està començant a ser, per molts propietaris de Can Canyamars, la concreció d'allò que costarà arranjar la urbanització. És un pas més del procés. Un pas molt trascendent.
En aquest moment, doncs, tinc especial interès en constatar quines són les xifres mitjanes per parcel.la de l'arranjament perquè s'acabarà amb la incertesa generada per aquest fet. Es veurà que, quan nosaltres vam parlar de xifres, ho vam fer rigorosament i que els nostres números quadren. Tothom no podrà dir el mateix. L'equip de govern socialista no podrà dir el mateix; suposo que ens explicaran que se'ls va espatllar la calculadora i el seu fort no és el càlcul mental. Ells saben muntar soparets i sortides a l'Ikea. Fins i tot, és possible que expliquin que l'oposició els va fer malbé la calculadora.
També es veurà que la mobilització dels veïns s'incrementarà perquè, ara sí, no hi haurà dubtes dels costos. Els interessos particulars son diversos i, en el cas de Can Canyamars, la valoració de la necessitat d'arranjament també; no és el mateix per aquell que té una vivenda prop de l'esglèsia o que està propera a Can Figueres (on els carrers estàn ben asfaltats) que per aquell que viu al pla de Can Sus, per exemple.
En definitiva, és ben cert que, per alguns, haurà estat una alegria avançar i veure que es fa un pas més. D'altres, però, viuran amb preocupació que aquest nou pas els porta, irremediablement, a una solució insatisfactòria i poc justa, ja que uns ho posaran tot i els altres, res de res.
Ep, que tothom ho tingui ben clar que ara torna a tocar pagar i callar.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinió. Mostrar tots els missatges
01/09/08
28/07/08
Al.lucinant amb l'aigua
Hi ha drogues que, barrejades amb aigua, fan al.lucinar.
Si barreges cert argument de l'equip de govern de Dosrius amb l'aigua, també al.lucines. A mí em va passar quan em van tornar a dir, perquè en l'últim increment ja ho van fer-ho, que s'apugen les tarifes perquè en gastem poca. I m'ho diuen sense posar-se vermells. Tan pantxos, ells!
Al sentir-ho, em pessigo i penso, novament:
"Estic alucinant. Pujar tarifes perquè s'ha estalviat els continua semblant un argument vàlid!".
Em torno a pessigar i em faig mal, molt de mal.
"És cert!, pensen el mateix!, diuen el mateix!, fan el mateix!".
La perplexitat es va apoderar de mí.
Em pregunto on està la càmara oculta. Qui ens estar gastant aquesta broma? Per què ara sí que ho deuen dir en broma, no? Doncs, no. Ja està fet.
Vaig mirar el full municipal perquè comptava que allí ja ho devien advertir; se'ls va oblidar dir-ho.
Cada dia miro les notícies de la pantalla de leds. És curiós que això no ho expliquin. Se'n obliden?
No direm pas que el rebut anual de l'aigua d'una vivenda mitjana suposi un cost estratosfèric, però si algun dels dosriuencs, canyamassencs o canmassuetencs (si se'm permet el gentilici) que passen per aquí es distreu a mirar els rebuts d'IBI, Escombraries i d'aigua de l'any passat i d'aquest se'n adonarà que la pujada no és poca,... però, és clar, per gaudir d'una comparsa de governants tan enrotllada que queda tan bé en la premsa groga municipal té un preu que, precisament, no és barat.
10/07/08
Blogs Dosriuencs.
Habitualment, em passejo per alguns dels espais on persones relacionades amb el nostre municipi pengen articles per motius diversos. Em passo pels següents blocs que ara us assenyalo i us en vull fer un breu comentari del que hi trobo.
http://criticdedosrius.blogspot.com.
Aquest bloc l'escriu una persona que, simplement, s'identifica com a crític. L'encapçalament parla d'un "solicialista arrepenedit" (m'imagino que vol dir un socialista empenedit) i es mostra molt decebut amb la gestió del nostre alcalde. Va molt a reacció del que diu el sr. Jo i és capaç de rebatre'l amb arguments prou clars i contundents. Tot i això, sense saber massa perquè, a qui ens ha fotut més a parir és a la gent de Progrés que ens diu que no tenim prou matèria gris (i això que som un grup on la majoria de persones que el composem tenim estudis universitaris). A mí em titlla de titella i pallasso. Evidentment, opinions i insults gratuïts d'un personatge que s'escuda en l'anonimat per faltar greument al respecte, espantar (perquè aquests comentaris fan por) i difamar.
http://cancanyamars.blogspot.com
És el bloc que l'Albert Llop redacta fent referència, bàsicament, a la problemàtica de Can Canyamars. Dels blocs que segueixo, és el que té les fotografies més boniques i tenen gràcia algun dels fotomuntatges que fa el seu autor. Quan es limita a informar, ho fa amb prou claredat, però quan opina és ambigu i cau en conclusions contradictòries que despisten a aquell que el llegeix habitualment.
http://homellop.blogspot.com
És un bloc que està fet "tal com raja" amb un llenguatge planer i directe prou entenedor, tot i que, a vegades, voreja la falta de respecte i comet alguna que altra imprecisió pròpia d'opinions poc meditades que aconsegueixen el que, segurament, pretén el seu autor: provocar. I aquesta provocació fa que, personalment, el segueixi amb afició. No fa massa temps, era un bloc on els comentaris eren molt sucosos i va aconseguir despertar un caliu que ara, personalment, trobo a faltar. Em dóna la sensació -i només és una sensació- que l'ànim del que l'escriu és molt diferent del de fa set o vuit mesos.
Finalment, he de confesar que enyoro molt els extensos comentaris de la CARME M.G. perquè, malgrat no tenir ni idea de qui hi ha al darrera d'aquest nom, sé que molt del que ens va escriure val la pena llegir-ho.
http://criticdedosrius.blogspot.com.
Aquest bloc l'escriu una persona que, simplement, s'identifica com a crític. L'encapçalament parla d'un "solicialista arrepenedit" (m'imagino que vol dir un socialista empenedit) i es mostra molt decebut amb la gestió del nostre alcalde. Va molt a reacció del que diu el sr. Jo i és capaç de rebatre'l amb arguments prou clars i contundents. Tot i això, sense saber massa perquè, a qui ens ha fotut més a parir és a la gent de Progrés que ens diu que no tenim prou matèria gris (i això que som un grup on la majoria de persones que el composem tenim estudis universitaris). A mí em titlla de titella i pallasso. Evidentment, opinions i insults gratuïts d'un personatge que s'escuda en l'anonimat per faltar greument al respecte, espantar (perquè aquests comentaris fan por) i difamar.
http://cancanyamars.blogspot.com
És el bloc que l'Albert Llop redacta fent referència, bàsicament, a la problemàtica de Can Canyamars. Dels blocs que segueixo, és el que té les fotografies més boniques i tenen gràcia algun dels fotomuntatges que fa el seu autor. Quan es limita a informar, ho fa amb prou claredat, però quan opina és ambigu i cau en conclusions contradictòries que despisten a aquell que el llegeix habitualment.
http://homellop.blogspot.com
És un bloc que està fet "tal com raja" amb un llenguatge planer i directe prou entenedor, tot i que, a vegades, voreja la falta de respecte i comet alguna que altra imprecisió pròpia d'opinions poc meditades que aconsegueixen el que, segurament, pretén el seu autor: provocar. I aquesta provocació fa que, personalment, el segueixi amb afició. No fa massa temps, era un bloc on els comentaris eren molt sucosos i va aconseguir despertar un caliu que ara, personalment, trobo a faltar. Em dóna la sensació -i només és una sensació- que l'ànim del que l'escriu és molt diferent del de fa set o vuit mesos.
Finalment, he de confesar que enyoro molt els extensos comentaris de la CARME M.G. perquè, malgrat no tenir ni idea de qui hi ha al darrera d'aquest nom, sé que molt del que ens va escriure val la pena llegir-ho.
03/07/08
Incorrecció: allò que jo no he dit,... i mosques colloneres.
Quan un defineix un discurs com "políticament correcte", deu ser perquè el mateix discurs, en alguna qüestió, deu anar sobrat d'incorrecció; per tant, estic a favor del discurs correcte. No vull fer un discurs que, només, sigui "políticament correcte". Però bé, sóc qui sóc. Els cànons de pensament únic estableixen que és millor que, en la meva posició, es sigui "polícament correcte".
Si no fos qui sóc podria posar-vos una sèrie d'exemples del que la "correcció política" m'impedeix dir:
Primer:
Des de la meva situació de part del col.lectiu de càrrecs polítics, no puc dir que l'estabilitat política del país ha portat un efecte secundari al sistema democràtics: els "trepes" estan massa presents al capdavant dels governs de totes les institucions democràtiques, essent els principals causants del descrèdit dels càrrecs polítics.
Segon:
La correcció política diu que seria poc adequat manifestar que el debat ideològic, el debat ètic i el debat sobre el model de societat brilla per la seva absència. Allò que realment ha de ser l'aspecte central en l'exercici del càrrec polític desapareix per acabar tenint al capdavant gestors que, a sobre, no tenen la capacitat tècnica ni intel.lectual per gestionar.
Tercer:
Cometria un gran acte d'incorreció política si afirmés que és una llàstima veure com els referents intel.lectuals s'allunyen de l'acció política, que és frustrant constatar que no es pren en consideració allò que ideòlegs amb un alt sentit de l'ètica, amb coneixements amplis i qualificats profesionalment i personal van intentar traslladar-nos en el procés de construcció democràtic.
Quart:
Estaria molt mal vist si digués que l'eufemisme ens envaeix (una crisi és una crisi i un transvassament és un transvassament) i, a sobre, m'atrevís a dir que s'està massa pendent de les enquestes i del gest frívol de cara a la galeria. Ah, me'n oblidava, la meva disciplinada correcció política em fa dir "els porros i les porres", "los miembros y las miembras", etc...
Cinquè:
Seria poc curós -políticament- afirmar que falten personatges que, abans d'atrevir-se a posar-se en primera línia, han de tenir coneixements bàsics del que representen les institucions, han de saber com s'ha aconseguit i quan ha costat arribar on estem avui, han de ser conscients que estan gestionant recurs i diners públics. I si ho ignoren, que algú els hi expliqui! Perquè tinc la sensació que se'ns han colat massa ignorants.
Per acabar, trasllado una resposta grollera que, si volen, poden respondre:
Els milions de mosques s'han equivocat triant una merda com a àpat?
La resposta políticament correcte podria dir:
No, les mosques no s'equivoquen. Són majoria. Si elles ho diuen -i són moltes- tots a menjar merda, siguem el que siguem.
Una resposta políticament incorrecta podria dir alguna cosa com:
Penso que sí, estan obsecades i confoses. La merda no pot ser bona, encara que les mosques, des de fa massa temps, la vegin amb bons ulls.
Però jo, això, no ho puc dir.
30/06/08
Crèdits, Addicions, Hòsties i Maquillatge.
El crèdit,que tanta euforia ens ha donat durant els últims anys, ara ens el treuen.
Ha esclatat la bombolla i les entitat financeres han tallat l'aixeta que va rajar molt.
El consum de crèdit és addictiu. N'hi ha molts que el necessiten com el pa que mengen. Perquè el crèdit genera dependència i el "camell" financer va provocar que ens enganxessim ofernint-nos productes molt llaminers amb efectes secundaris molt perillosos.
Ens van dir:
NO PAGUI FINS EL PROPER ANY!!! (que ja t'ho cobrarem més endavant)
CRÈDIT FÀCIL EN 5 MINUTS!!! ( a un 19% d'interès)
COTXE PER 90 EUROS!!! (A canvi d'una pila de quotes).
HIPOTECA BARATA EL PRIMER ANY!!!- (A partir del segon, t'arreglarem!)
Ens vam llançar a la compra desenfrada de tot. Les targes treuen foc.
I ara tot va amunt. Petroli amunt. IPC amunt. Euribor amunt. Hipoteques amunt.
Economies domèstiques avall. Benestar avall. Ànims avall. I crèdit avall.
Fre brusc amb conseqüències greus. Tan greus que ja estem en crisi(perquè ho ha dit en ZP).
Si em permeteu la grolleria, aprendrem a base d'hosties. Moltes vegades, hosties mal repartides perquè, com deia el cantautor, "Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa".
Quan la pluja no l'encerta, fa molt de mal. A vegades, però, la pluja l'encerta i, amb la crisi, la pluja esborrarà el maquillatge de més d'un. La pluja esvairà el fum de més d'un venedor trampós. Les ineficiències i incompliments que ningú va reclamar quan tot sembla que va "viento en popa", apareixeran quan la pluja netegi l'ambient.
Esperem, doncs, que després de la pluja, els encerts guanyin als errors.
Ha esclatat la bombolla i les entitat financeres han tallat l'aixeta que va rajar molt.
El consum de crèdit és addictiu. N'hi ha molts que el necessiten com el pa que mengen. Perquè el crèdit genera dependència i el "camell" financer va provocar que ens enganxessim ofernint-nos productes molt llaminers amb efectes secundaris molt perillosos.
Ens van dir:
NO PAGUI FINS EL PROPER ANY!!! (que ja t'ho cobrarem més endavant)
CRÈDIT FÀCIL EN 5 MINUTS!!! ( a un 19% d'interès)
COTXE PER 90 EUROS!!! (A canvi d'una pila de quotes).
HIPOTECA BARATA EL PRIMER ANY!!!- (A partir del segon, t'arreglarem!)
Ens vam llançar a la compra desenfrada de tot. Les targes treuen foc.
I ara tot va amunt. Petroli amunt. IPC amunt. Euribor amunt. Hipoteques amunt.
Economies domèstiques avall. Benestar avall. Ànims avall. I crèdit avall.
Fre brusc amb conseqüències greus. Tan greus que ja estem en crisi(perquè ho ha dit en ZP).
Si em permeteu la grolleria, aprendrem a base d'hosties. Moltes vegades, hosties mal repartides perquè, com deia el cantautor, "Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa".
Quan la pluja no l'encerta, fa molt de mal. A vegades, però, la pluja l'encerta i, amb la crisi, la pluja esborrarà el maquillatge de més d'un. La pluja esvairà el fum de més d'un venedor trampós. Les ineficiències i incompliments que ningú va reclamar quan tot sembla que va "viento en popa", apareixeran quan la pluja netegi l'ambient.
Esperem, doncs, que després de la pluja, els encerts guanyin als errors.
16/06/08
Un any després,...
Fa molts dies que no escric. Més d'un mes. I no he escrit perquè tinc la sensació que hem repeteixo massa. Quan acabi d'escriure aquest post, segurament sentiré aquesta sensació.
Tinc una certa fixació en mirar la situació de serveis i equipaments en municipis propers i, realment, el dèficit de Dosrius respecte d'altres viles properes és més que evident. I això és l'únic que podem esperar si no s'ha canviat res en allò que es pretén. Majoria absolutista, continuisme absolut. Sense rectificar. I qui no rectifica no deu ser savi. I s'ha de rectificar perquè ara, a diferència de fa un any, estem en crisi econòmica. I, més que mai, per gestionar en temps de crisi, convé algun que altre savi. Més que mai. Quan hem nedat a l'abudància no ha vingut d'un euro. Comprem a preu d'or. No passa res. Desviacions pressupostàries en les obres. Tampoc passa res. Vinga inflació en sous de càrrecs de govern!!! Endavant que no ve d'un duro!!!.
Però, no ens equivoquem, no han sortit bé gaires projectes. No s'acaba res a l'hora. Tot s'eternitza. Perquè ni va l'escola bressol municipal, ni van els pavellons, ni va cap centre cívic, ni una biblioteca en condicions. Tot arriba tard. Bé, tot menys una cosa: la carretera, que la va fer la Generalitat (no pas l'ajuntament).
I això és indiscutible, malgrat tots els peròs, totes les excuses i tot el farciment.
Com que allò que es veu (que no és allò que s'escriu) és una prova evident i irrefutable, us convido a que, si podeu, mireu quins serveis i equipaments tenen els municipis del nostre voltant. En un primer moment, potser us posareu a plorar. Després, però, us canviarà la cara quan us n'adoneu que és possible perquè els altres ho han fet. Només caldrà que si posi algú més savi. Només caldrà que hi hagi menys espavilats.
Tinc una certa fixació en mirar la situació de serveis i equipaments en municipis propers i, realment, el dèficit de Dosrius respecte d'altres viles properes és més que evident. I això és l'únic que podem esperar si no s'ha canviat res en allò que es pretén. Majoria absolutista, continuisme absolut. Sense rectificar. I qui no rectifica no deu ser savi. I s'ha de rectificar perquè ara, a diferència de fa un any, estem en crisi econòmica. I, més que mai, per gestionar en temps de crisi, convé algun que altre savi. Més que mai. Quan hem nedat a l'abudància no ha vingut d'un euro. Comprem a preu d'or. No passa res. Desviacions pressupostàries en les obres. Tampoc passa res. Vinga inflació en sous de càrrecs de govern!!! Endavant que no ve d'un duro!!!.
Però, no ens equivoquem, no han sortit bé gaires projectes. No s'acaba res a l'hora. Tot s'eternitza. Perquè ni va l'escola bressol municipal, ni van els pavellons, ni va cap centre cívic, ni una biblioteca en condicions. Tot arriba tard. Bé, tot menys una cosa: la carretera, que la va fer la Generalitat (no pas l'ajuntament).
I això és indiscutible, malgrat tots els peròs, totes les excuses i tot el farciment.
Com que allò que es veu (que no és allò que s'escriu) és una prova evident i irrefutable, us convido a que, si podeu, mireu quins serveis i equipaments tenen els municipis del nostre voltant. En un primer moment, potser us posareu a plorar. Després, però, us canviarà la cara quan us n'adoneu que és possible perquè els altres ho han fet. Només caldrà que si posi algú més savi. Només caldrà que hi hagi menys espavilats.
06/05/08
Guió de Can Canyamars
Aquest guió es va redactar el 18 d'abril de 2007. Em va servir per explicar allò que ens sembla bàsic per prendre posició davant la situació que pateix la zona de Can Canyamars. El transcric tal i com me'l vaig dissenyar per ordenar-me els pensaments i la posició que Progrés ha defensat sobre CAN CANYAMARS:
0.- L’article 26 de la llei reguladora de les bases locals estableix els serveis que, obligatòriament, han d’oferir TOTS ELS MUNICIPIS INDEPENTDENTMENT DEL NÚMERO D’HABITANTS.
Aquests serveis són:
Enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastiment domiciliari d’aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies públiques, i control d’aliments i begudes.
Entenem que aquest article marca quines han de ser LES PRIORITATS dels ajuntaments. EL PRIMER QUE S’HA DE FER ÉS EL QUE MARCA LA LLEI.
1.- L’arranjament definitiu de Can Canyamars és un dels temes prioritaris a resoldre des dels inicis de Progrés Municipal, perquè va en la línia de resoldre les mancances dels serveis OBLIGATORIS que ha d’oferir l’ens local. En el seu dia, vàrem propiciar contactes amb bons assessors jurídics perquè plantegés als veïns quin havia de ser el camí a seguir.
2.- Tothom comparteix el desig que Can Canyamars quedi arreglat, però els únics que hem dit clarament que l’ajuntament n’ha d’assumir part de la despesa hem estat nosaltres; ja apareix en el programa electoral de l’any 2003.
3.- No qüestionem la Junta de Cooperació com a via per desenvolupar l’arranjament.
4.- No hem utilitzat mai la situació que pateix can Canyamars per enfrontar-nos a l’equip de govern, malgrat que:
sempre hem dit que el gran escull a sol.lucionar serà decidir quant, com i qui paga (i això no s’ha tingut prou en compte)
ha faltat un procés participatiu amb voluntat de trobar un consens real en les
sol.lucions a aplicar.
5.- El projecte d’urbanització valorat aïlladament no diu massa sobre la idoneïtat de la solució. La valoració de la solució ha de venir marcada també pel projecte de reparcel.lació, per les càrregues econòmiques que haurà d’assumir cada part i per les mesures encaminades a reclamar al promotor obres que no ha dut a terme.
6.- L’ajuntament té capacitat d’endeutament.
7.- L’ajuntament ha assumit durant aquesta legislatura inversions molt importants amb càrrec a recursos propis (compra de can Batlle, compra dels terrenys per fer la rotonda del vitxi, compra del pou del glaç). Per què no s’ha de poder fer alguna cosa similar amb Can Canyamars?
Can batlle + 700.000 € - (integrament recursos propis).
Zona del Vitxi + 600.000 € - (integrament recursos propis).
Pou del Glac + 400.000 € - (300.000 € a càrrec de recursos propis).
0.- L’article 26 de la llei reguladora de les bases locals estableix els serveis que, obligatòriament, han d’oferir TOTS ELS MUNICIPIS INDEPENTDENTMENT DEL NÚMERO D’HABITANTS.
Aquests serveis són:
Enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastiment domiciliari d’aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies públiques, i control d’aliments i begudes.
Entenem que aquest article marca quines han de ser LES PRIORITATS dels ajuntaments. EL PRIMER QUE S’HA DE FER ÉS EL QUE MARCA LA LLEI.
1.- L’arranjament definitiu de Can Canyamars és un dels temes prioritaris a resoldre des dels inicis de Progrés Municipal, perquè va en la línia de resoldre les mancances dels serveis OBLIGATORIS que ha d’oferir l’ens local. En el seu dia, vàrem propiciar contactes amb bons assessors jurídics perquè plantegés als veïns quin havia de ser el camí a seguir.
2.- Tothom comparteix el desig que Can Canyamars quedi arreglat, però els únics que hem dit clarament que l’ajuntament n’ha d’assumir part de la despesa hem estat nosaltres; ja apareix en el programa electoral de l’any 2003.
3.- No qüestionem la Junta de Cooperació com a via per desenvolupar l’arranjament.
4.- No hem utilitzat mai la situació que pateix can Canyamars per enfrontar-nos a l’equip de govern, malgrat que:
sempre hem dit que el gran escull a sol.lucionar serà decidir quant, com i qui paga (i això no s’ha tingut prou en compte)
ha faltat un procés participatiu amb voluntat de trobar un consens real en les
sol.lucions a aplicar.
5.- El projecte d’urbanització valorat aïlladament no diu massa sobre la idoneïtat de la solució. La valoració de la solució ha de venir marcada també pel projecte de reparcel.lació, per les càrregues econòmiques que haurà d’assumir cada part i per les mesures encaminades a reclamar al promotor obres que no ha dut a terme.
6.- L’ajuntament té capacitat d’endeutament.
7.- L’ajuntament ha assumit durant aquesta legislatura inversions molt importants amb càrrec a recursos propis (compra de can Batlle, compra dels terrenys per fer la rotonda del vitxi, compra del pou del glaç). Per què no s’ha de poder fer alguna cosa similar amb Can Canyamars?
Can batlle + 700.000 € - (integrament recursos propis).
Zona del Vitxi + 600.000 € - (integrament recursos propis).
Pou del Glac + 400.000 € - (300.000 € a càrrec de recursos propis).
28/04/08
On ha d'estar un regidor?
Més d'una persona m'ha comentat que no se'm veu massa en les festes que es fan al municipi. És veritat. Quan no treballo, m'agrada passar molta estona a casa amb la família perquè és el que realment em ve de gust quan tinc temps lliure. Potser és poc freqüent però entenc que allò que ha de fer un regidor a l'oposició és assistir a les sessions del òrgans col·legiats en que és convocat. Projectar-se públicament per tenir major notorietat hauria de ser, com a molt, un fet accessori. L'administrat ha de conèixer als seus representants pel que exposen, defensen i voten en els plens, no pas pel que fan quan estan de festa; lamentablement, n'hi ha molts que fan perquè es cregui el contrari. Per tant, tinc com a principal i ineludible obligació assistir i participar en els òrgans on se'm convoca (comissions i plens) i assisteixo allí on se'm convida pel fet de ser regidor de l'ajuntament. Ho faig amb molt de gust, gaudint del rol que em toca jugar - tot i que preferiria estar governant- perquè el resultat de les eleccions i l'aritmètica de repartiment de regidors així ho ha volgut. Nosaltres no decidim. Exposem i ens posicionem sobre allò que es porta a ple.
Aquells que sí que els correspon decidir i governar, haurien d'evitar absències o retards en plens ordinaris i aquelles persones que tingui delegacions de l'alcalde en segons quins temes, han de conèixer allò que tingui a veure amb la seva parcel.la de competència. Quan se'ls interpel.la, haurien de ser capaços de respondre amb propietat, parlar amb coneixement de causa d'allò pel que se'ls requereix i demostrar un cert criteri. Això a Dosrius, masses vegades, no passa.
Els càrrecs electes de govern del nostre municipi es fan veure molt en actes públics lúdics. Els càrrecs electes de govern del nostre municipi porten paneres i fan visites personalitzades a les cases dels contribuients. Saluden nous empadronats i preparen butlletins informatius municipals. Porten avis a cases de mobles i carnisseries. Els càrrecs electes de govern del nostre municipi reparteixen butifarres a les festes i cobren tiquets pels entrepans que recollim mentre fem cua. I venen roses per Sant Jordi, participen en gincames i signen -perquè no tinc clar que les escriguin- les notes de premsa de la web.
I, també, els càrrecs electes de govern van a totes les juntes de govern local a la recerca de la mòdica indemnització de 600 Euros per assistència -se'n fan dues al mes- que, suposadament, es justifiquen per tot allò que fan i que els acabo d'explicar.
Això no té res a veure amb quines són les seves obligacions, tot i que amb el seu reiterat comportant fan que més d'un s'ho cregui. Molt d'allò que fan és accessori i tot allò que es fonamental no acaba de fer-se.
I quan els demanes un informe (que l'han de presentar en dos mesos), te'l presenten com te'l presenten. Aviat farà un any que han pres possessió. Ja els hem donat més de cent dies de gràcia. Potser ja han passat els dos-cents. Si us plau, més respecte i millor disposició a fer el que realment toca.
Aquells que sí que els correspon decidir i governar, haurien d'evitar absències o retards en plens ordinaris i aquelles persones que tingui delegacions de l'alcalde en segons quins temes, han de conèixer allò que tingui a veure amb la seva parcel.la de competència. Quan se'ls interpel.la, haurien de ser capaços de respondre amb propietat, parlar amb coneixement de causa d'allò pel que se'ls requereix i demostrar un cert criteri. Això a Dosrius, masses vegades, no passa.
Els càrrecs electes de govern del nostre municipi es fan veure molt en actes públics lúdics. Els càrrecs electes de govern del nostre municipi porten paneres i fan visites personalitzades a les cases dels contribuients. Saluden nous empadronats i preparen butlletins informatius municipals. Porten avis a cases de mobles i carnisseries. Els càrrecs electes de govern del nostre municipi reparteixen butifarres a les festes i cobren tiquets pels entrepans que recollim mentre fem cua. I venen roses per Sant Jordi, participen en gincames i signen -perquè no tinc clar que les escriguin- les notes de premsa de la web.
I, també, els càrrecs electes de govern van a totes les juntes de govern local a la recerca de la mòdica indemnització de 600 Euros per assistència -se'n fan dues al mes- que, suposadament, es justifiquen per tot allò que fan i que els acabo d'explicar.
Això no té res a veure amb quines són les seves obligacions, tot i que amb el seu reiterat comportant fan que més d'un s'ho cregui. Molt d'allò que fan és accessori i tot allò que es fonamental no acaba de fer-se.
I quan els demanes un informe (que l'han de presentar en dos mesos), te'l presenten com te'l presenten. Aviat farà un any que han pres possessió. Ja els hem donat més de cent dies de gràcia. Potser ja han passat els dos-cents. Si us plau, més respecte i millor disposició a fer el que realment toca.
08/04/08
Humanitat enlloc de competitivitat
En el llibre de Mitch Albom "Els dimarts amb Morrie", el professor Morrie es pregunta, veient el comportament del públic d'un equip de bàsquet, quin mal hi ha en ser el segon. Realment, no n'hi ha cap.
Ara bé, massa sovint ens expliquen el contrari. Ens han dit que s'ha de ser competitiu i que el compta és guanyar. I quan es vol guanyar a qualsevol preu, l'agressivitat, l'egoisme, la insolidaritat, la trampa, la picaresca i la força desmesurada apareixen amb massa virulència. I confonem al personal, traslladant com a valors pautes de comportament que són èticament reprovables.
Si aconseguim que les generacions futures vulguin ser bones persones per davant de bons competidors estarem fent una societat millor.
Si triomfa el contrari, fracassem.
Ara bé, massa sovint ens expliquen el contrari. Ens han dit que s'ha de ser competitiu i que el compta és guanyar. I quan es vol guanyar a qualsevol preu, l'agressivitat, l'egoisme, la insolidaritat, la trampa, la picaresca i la força desmesurada apareixen amb massa virulència. I confonem al personal, traslladant com a valors pautes de comportament que són èticament reprovables.
Si aconseguim que les generacions futures vulguin ser bones persones per davant de bons competidors estarem fent una societat millor.
Si triomfa el contrari, fracassem.
07/03/08
Triar escola.
Ahir era la jornada de portes obertes a l'escola del Pi i dimarts dia 11 de març serà la de l'Encarnació Fonoll. Nosaltres defensem una escola pública de qualitat, catalana, laica i propera. Per tant, aprofito per fer un post amb "visió de futur" que gira al voltant de la tria de centre per escolarització infantil i primària dels nens del municipi, tenint en compte com es preveu que quedarà la situació en un futur ben proper.
D'aqui tres o quatre o cinc anys,
es preveu que l'Encarnació Fonoll s'ubiqui definitivament a Can Massuet del Far (en un terreny que queda per sota de les piscines). La cessió d'aquests terrenys està aprovada en sessió plenària.
D'aquí tres o quatre o cinc anys,
el sentit comú ens diu que els nens de Can Massuet del Far voldran anar a l'escola que tinguin més propera.
D'aquí tres o quatre o cinc anys,
els nens de Dosrius voldran estar escolaritzats en el nucli de Dosrius. No crec que tinguin gaire interès en haver-se de desplaçar per anar a classe a Can Massuet del Far.
D'aquí tres o quatre o cinc anys,
si algú no hi posa remei, els nens de Canyamars no podran anar a peu a la seva escola; per tant, precisaran de transport escolar per anar-hi.
Per aquestes raons de futur, i tenint en compte la situació que ens han dibuixat, el sentit comú diu que
Ara,
tothom que tingui responsabilitat en aquest àmbit, ha d'informar amb claredat, sense embuts i sense reserves perquè tothom pugui decidir en conseqüència i amb coherencia, per evitar situacions futures desagradables perquè
Ara,
Hem de fer un bon procés de matriculació perquè,
D'aqui tres o quatre o cinc anys,
Pot passar que nens dels nuclis de Dosrius escolaritzats a l'Encarnació Fonoll no tinguin plaça a l'Escola del Pi i nens de Can Massuet del Far no tinguin plaça a l'Encarnació Fonoll.
D'aquí tres o quatre o cinc anys,
Pot passar que s'incrementin les dificultats de transport escolar si resulta que hi ha nens de Canyamars que demanden el servei per anar a Can Massuet i nens de Canyamars que els toca anar a Dosrius o, si bé, Si resulta que hi ha nens de Dosrius que el necessiten per anar a Can Massuet o si resulta que hi ha nens de Can Massuet que el necessiten per anar a Dosrius.
Per tant, tenint en compte la situació actual,
Ara,
El més lògic és que la gent de Can Massuet del Far vagi a l'Encarnació Fonoll, perquè és la que, en un futur proper, es preveu que tindran a prop.
Ara,
El més normal és que la gent de Dosrius s'ubiqui a l'Escola del Pi, perquè l'Encarnació Fonoll deixarà d'estar en els terrenys de Can Batlle.
I pels de Canyamars, que no tenen escola propera?
Ara,
Penso que els nens de Canyamars voldran anar, majoritàriament, a l'escola del Pi. Tal i com estan les coses, aquest ha de ser el centre de referència i no té massa sentit distribuir-los entre els dos centres perquè, per exemple, faria molt més complicat la necessitat de transport que la gent d'aquest nucli demandarà, encara que sigui pagant. Encara que sigui pagant molt, massa.
Finalment, dir-vos que aquest post l'he enfocat, bàsicament, a valorar les escoles del nostre municipi en funció de la seva ubicació perquè parteixo de la consideració personal que el nivell pedagògic de les nostres escoles serà similar. A més, m'atreveixo a dir que, pel que fa a les instal.lacions, el fet de cursar tres o quatre o cinc anys en els actuals i mal dits "barracons" no implica que no es pugui garantir la qualitat educativa i el comfort per aquests alumnes.
NOTA A PEU DE PÀGINA:
Si algú precisa de més informació sobre tot el procés de prematriculació que ara s'enceta o per qualsevol qüestió relacionada amb l'ensenyament, el convido a que ens faci arribar les seves opinions a la gent de Progrés (una candidatura on hi ha molts docents que coneixen molt bé el món escolar), enviant-nos un e-mail a progres@inicia.es o deixant-nos comentaris en aquest post. Gustosament respondre'm.
D'aqui tres o quatre o cinc anys,
es preveu que l'Encarnació Fonoll s'ubiqui definitivament a Can Massuet del Far (en un terreny que queda per sota de les piscines). La cessió d'aquests terrenys està aprovada en sessió plenària.
D'aquí tres o quatre o cinc anys,
el sentit comú ens diu que els nens de Can Massuet del Far voldran anar a l'escola que tinguin més propera.
D'aquí tres o quatre o cinc anys,
els nens de Dosrius voldran estar escolaritzats en el nucli de Dosrius. No crec que tinguin gaire interès en haver-se de desplaçar per anar a classe a Can Massuet del Far.
D'aquí tres o quatre o cinc anys,
si algú no hi posa remei, els nens de Canyamars no podran anar a peu a la seva escola; per tant, precisaran de transport escolar per anar-hi.
Per aquestes raons de futur, i tenint en compte la situació que ens han dibuixat, el sentit comú diu que
Ara,
tothom que tingui responsabilitat en aquest àmbit, ha d'informar amb claredat, sense embuts i sense reserves perquè tothom pugui decidir en conseqüència i amb coherencia, per evitar situacions futures desagradables perquè
Ara,
Hem de fer un bon procés de matriculació perquè,
D'aqui tres o quatre o cinc anys,
Pot passar que nens dels nuclis de Dosrius escolaritzats a l'Encarnació Fonoll no tinguin plaça a l'Escola del Pi i nens de Can Massuet del Far no tinguin plaça a l'Encarnació Fonoll.
D'aquí tres o quatre o cinc anys,
Pot passar que s'incrementin les dificultats de transport escolar si resulta que hi ha nens de Canyamars que demanden el servei per anar a Can Massuet i nens de Canyamars que els toca anar a Dosrius o, si bé, Si resulta que hi ha nens de Dosrius que el necessiten per anar a Can Massuet o si resulta que hi ha nens de Can Massuet que el necessiten per anar a Dosrius.
Per tant, tenint en compte la situació actual,
Ara,
El més lògic és que la gent de Can Massuet del Far vagi a l'Encarnació Fonoll, perquè és la que, en un futur proper, es preveu que tindran a prop.
Ara,
El més normal és que la gent de Dosrius s'ubiqui a l'Escola del Pi, perquè l'Encarnació Fonoll deixarà d'estar en els terrenys de Can Batlle.
I pels de Canyamars, que no tenen escola propera?
Ara,
Penso que els nens de Canyamars voldran anar, majoritàriament, a l'escola del Pi. Tal i com estan les coses, aquest ha de ser el centre de referència i no té massa sentit distribuir-los entre els dos centres perquè, per exemple, faria molt més complicat la necessitat de transport que la gent d'aquest nucli demandarà, encara que sigui pagant. Encara que sigui pagant molt, massa.
Finalment, dir-vos que aquest post l'he enfocat, bàsicament, a valorar les escoles del nostre municipi en funció de la seva ubicació perquè parteixo de la consideració personal que el nivell pedagògic de les nostres escoles serà similar. A més, m'atreveixo a dir que, pel que fa a les instal.lacions, el fet de cursar tres o quatre o cinc anys en els actuals i mal dits "barracons" no implica que no es pugui garantir la qualitat educativa i el comfort per aquests alumnes.
NOTA A PEU DE PÀGINA:
Si algú precisa de més informació sobre tot el procés de prematriculació que ara s'enceta o per qualsevol qüestió relacionada amb l'ensenyament, el convido a que ens faci arribar les seves opinions a la gent de Progrés (una candidatura on hi ha molts docents que coneixen molt bé el món escolar), enviant-nos un e-mail a progres@inicia.es o deixant-nos comentaris en aquest post. Gustosament respondre'm.
20/02/08
Condicions per la participació.
Si a un polític li pregunten si està a favor de la participació ciutadana dirà, sense pensar-s'ho, que és una de les seves prioritats i que, sobretot, vol que tothom participi i voti.
Ara bé, sabem que entén cadascú per "participació ciutadana"?. A mí em sembla que no. En aquest post pretenc explicar els perills que poden provocar un mal funcionament i un descrèdit d'aquests òrgans i consells de participació. Serà interessant valorar-los i establir les solucions
que se m'acudeixen:
PRIMER PERILL: quòrums insuficients i/o esbiaxats.
Aquest fet pot ser fruit de moltes qüestions però, bàsicament, la mala publicitat, el desconeixement de l'existència d'aquests òrgans i l'avis sel.lectiu d'uns en detriment de la desinformació vers uns altreso en poden ser les principals causes. Donem solucions als problemes. Una difusió clara, explícita i massiva de l'existència d'aquests òrgans n'ha de ser la fòrmula. Bans informatius, anuncis en el full, la pàgina web i en el taulell d'anuncis, etc. Fins i tot, demanar a totes -dic totes- les entitats registrades del municipi que se'n facin resò en els seus associats o mebres.
UN ALTRE PERILL: els funcionaments desordenats de les convocatòries.
El temps és limitat i s'ha de perseguir concreció en les resolucions. Penso que aquelles entitats i persones interessades haurien de registrar-se en una base de dades d'entitats i persones que vulguin participar. S'ha de saber en qualitat i en representació de que o de qui es participa. Fet això i, amb una certa antel.lació, haurien de confirmar l'assistència i la voluntat d'intervenir en l'acte per garantir-li a tothom l'ús de la paraula. A més, és bàsic l'establiment d'un ordre del dia que faci de guió dels temes i qüestions a tractar. Finalment, si volem crear òrgans de participació útils, és condició necessària que la periodicitat de la convocatòria sigui estable i que no falli.
EL TERCER: Un escenari que coaccioni al participant.
S'ha d'establir un posada en escena agradable que no condicioni als participants. Gent reunida al mateix nivell. Dit això, no hem d'oblidar que, en certs temes, caldran opinions tècniques qualificades que donin directrius, informacions i dades precises amb una sòlida argumentació tecnico-científica.
EL PERILL MÉS IMPORTANT: que les conclusions dels òrgans de participació no tinguin reflex en les decisions que prengui l'equip de govern.
Aquests òrgans acostumen a tenir un caràcter consultiu i la decisió l'aplicarà aquell que governi o el ple de l'ajuntament. Si els òrgans de decisió no són sensibles a les resolucions d'aquests instruments de participació, generem frustració a aquells que participen. Per resoldre aquest perill no cal invertir diners ni demanar subvencions; cal voluntat política. Nosaltres la tenim.
Els que manen la tenen? Diria que no.
Ara bé, sabem que entén cadascú per "participació ciutadana"?. A mí em sembla que no. En aquest post pretenc explicar els perills que poden provocar un mal funcionament i un descrèdit d'aquests òrgans i consells de participació. Serà interessant valorar-los i establir les solucions
que se m'acudeixen:
PRIMER PERILL: quòrums insuficients i/o esbiaxats.
Aquest fet pot ser fruit de moltes qüestions però, bàsicament, la mala publicitat, el desconeixement de l'existència d'aquests òrgans i l'avis sel.lectiu d'uns en detriment de la desinformació vers uns altreso en poden ser les principals causes. Donem solucions als problemes. Una difusió clara, explícita i massiva de l'existència d'aquests òrgans n'ha de ser la fòrmula. Bans informatius, anuncis en el full, la pàgina web i en el taulell d'anuncis, etc. Fins i tot, demanar a totes -dic totes- les entitats registrades del municipi que se'n facin resò en els seus associats o mebres.
UN ALTRE PERILL: els funcionaments desordenats de les convocatòries.
El temps és limitat i s'ha de perseguir concreció en les resolucions. Penso que aquelles entitats i persones interessades haurien de registrar-se en una base de dades d'entitats i persones que vulguin participar. S'ha de saber en qualitat i en representació de que o de qui es participa. Fet això i, amb una certa antel.lació, haurien de confirmar l'assistència i la voluntat d'intervenir en l'acte per garantir-li a tothom l'ús de la paraula. A més, és bàsic l'establiment d'un ordre del dia que faci de guió dels temes i qüestions a tractar. Finalment, si volem crear òrgans de participació útils, és condició necessària que la periodicitat de la convocatòria sigui estable i que no falli.
EL TERCER: Un escenari que coaccioni al participant.
S'ha d'establir un posada en escena agradable que no condicioni als participants. Gent reunida al mateix nivell. Dit això, no hem d'oblidar que, en certs temes, caldran opinions tècniques qualificades que donin directrius, informacions i dades precises amb una sòlida argumentació tecnico-científica.
EL PERILL MÉS IMPORTANT: que les conclusions dels òrgans de participació no tinguin reflex en les decisions que prengui l'equip de govern.
Aquests òrgans acostumen a tenir un caràcter consultiu i la decisió l'aplicarà aquell que governi o el ple de l'ajuntament. Si els òrgans de decisió no són sensibles a les resolucions d'aquests instruments de participació, generem frustració a aquells que participen. Per resoldre aquest perill no cal invertir diners ni demanar subvencions; cal voluntat política. Nosaltres la tenim.
Els que manen la tenen? Diria que no.
15/02/08
Herencies Franquistes.
Han passat més de trenta anys des de la mort de Franco però és evident que, encara avui, patim molt les conseqüències dels quaranta anys de dictadura. L'acció d'aquell règim té efectes sobre generacions que no el van viure i moltes de les concepcions, perjudicis i mancances de la nostra societat tenen una explicació en el fer del franquisme i dels franquistes.
Entre moltes altres coses, el franquisme va ser nefast per l'educació. L'escola de la República era avançada i moderna; el règim se la va carregar i ens instaurà un model propagandistic i adoctrinador. Els règims feixistes pretenen controlar la població allunyant-la del coneixement, perquè els que tenen coneixement i fan ús de la raó són la gran amenaça pels que han triomfat per la força i per la propaganda. I, a molts, les consignes i el model paternalista i adoctrinador del franquisme els va calar fins el moll de l'òs.
Un model paternalista de societat anul.la la creativitat, ataca la imaginació i la iniciativa, persegueix el sentit crític i busca aniquilar-lo. La figura paternal i autoritària del dictador dóna premis a l'obedient i castiga amb duresa a qui el qüestiona. Ataca l'autoestima del que es mostra diferent i planteja alternativa. Tot per mantenir el poder.
I aquests règims autoritaris, ja sigui per una bona propaganda, ja sigui per una indiscutible capacitat de seducció, ja sigui per interès o ja sigui per por, aconsegueixen tenir molts adeptes. Molta gent s'hi pujà al carro. Molta gent deia amèn a tot per aconseguir els favors del poderós. Això passava en dictadura.
Malauradament, avui, també passa en democràcia. Hi ha adeptes embaucats. Hi ha nous adeptes que canvien de jaqueta. N'hi ha que sempre aposten a cavall guanyador i n'hi ha que busquen estatus i diners. I si els donen això, tot els hi està bé. I voten a favor. N'hi ha d'ignorants i n'hi ha d'altres que se'l fan per intentar, sense massa èxit, tenir la conciència més tranquil.la.
Entre moltes altres coses, el franquisme va ser nefast per l'educació. L'escola de la República era avançada i moderna; el règim se la va carregar i ens instaurà un model propagandistic i adoctrinador. Els règims feixistes pretenen controlar la població allunyant-la del coneixement, perquè els que tenen coneixement i fan ús de la raó són la gran amenaça pels que han triomfat per la força i per la propaganda. I, a molts, les consignes i el model paternalista i adoctrinador del franquisme els va calar fins el moll de l'òs.
Un model paternalista de societat anul.la la creativitat, ataca la imaginació i la iniciativa, persegueix el sentit crític i busca aniquilar-lo. La figura paternal i autoritària del dictador dóna premis a l'obedient i castiga amb duresa a qui el qüestiona. Ataca l'autoestima del que es mostra diferent i planteja alternativa. Tot per mantenir el poder.
I aquests règims autoritaris, ja sigui per una bona propaganda, ja sigui per una indiscutible capacitat de seducció, ja sigui per interès o ja sigui per por, aconsegueixen tenir molts adeptes. Molta gent s'hi pujà al carro. Molta gent deia amèn a tot per aconseguir els favors del poderós. Això passava en dictadura.
Malauradament, avui, també passa en democràcia. Hi ha adeptes embaucats. Hi ha nous adeptes que canvien de jaqueta. N'hi ha que sempre aposten a cavall guanyador i n'hi ha que busquen estatus i diners. I si els donen això, tot els hi està bé. I voten a favor. N'hi ha d'ignorants i n'hi ha d'altres que se'l fan per intentar, sense massa èxit, tenir la conciència més tranquil.la.
21/01/08
Dir és fer. No n'hi ha prou però no és poc.
Quan em poso el vestit de càrrec polític a l'oposició, m'imagino que a algú li pot semblar que estic permanentment enfadat o trist o ressentit o frustat o que envegi res que d'altres, potser, tenen. Res més lluny de la realitat. Parlo mirant a la cara. Procuro mantenir un criteri argumentat i coherent. Sóc respectuós. Fins i tot, sóc capaç d'ironitzar i posar-hi un punt d'humor a situacions que potser no em resulten agradables. I em molesto i m'enfado i m'indigno, sí. Però no ho faig des d'un sentiment d'animadversió personal cap a ningú. Ho faig des d'un sentiment de creure que alguna cosa no funciona correctament. En creure que hi ha una millor manera de fer les coses. I miro d'explicar-la. Però només puc explicar-la. Ja voldria tenir major capacitat per incidir en les decisions que prenen d'altres.
I us poso alguns exemples en temes d'actualitat:
>> Transport escolar. Defensem que, en els serveis no obligatoris,es generalitzi la política de terços com a sistema de finançament. Hem anat funcionant d'aquesta manera i les persones s'han queixat quan els increments de preu del servei eren inacceptables.
>> L'ubicació de l'escola primària. Abans que es decidís proposar els terrenys de Can Batlle com a ubicació, ja vam dir que seria positiu fer-ne un anàlisi de les diferents alternatives. Ningú va tenir cap consideració cap a les nostres manifestacions, argumentant que el departament d'educació només es plantejava fer-la a Can Batlle. Ara, l'equip de govern ha dit, com es diu en castellà, "donde dije digo digo Diego" però es torna a tirar pel dret sense una valoració seriosa de les alternatives d'ubicació i de les conseqüències que se'n derivaran de la tria. Necessitem que siguin contrastables i públiques les opinions de docents, de mares i pares, d'alumnes, de polítics, de tècnics, etc. per decidir qüestions tan trascendents com la ubicació d'una escola.
>> Can Canyamars. Independentment del cost de l'arranjament, - que serà el que serà -, l'ajuntament ha d'assumir un 50%, del mateix perquè els propietaris porten molts anys amb dèficits importants en la prestació de serveis, malgrat que han pagat taxes i impostos similars als dels nuclis urbans consolidats. Com que de la urbanització, els propietaris n'obtindran una millora sustancial, entenem que han de ser corresponsables en el pagament d'aquestes obres. Així de senzill. A més, cal informació clara, veraç i complerta. Prou propaganda barata.
Bé, aquí tenim tres exemples clars del nostre posicionament. La nostra responsabilitat ineludible és la proposta d'alternatives en comissions, plens i allí on se'ns convidi per fer-ne. Les preparem i les expliquem. Una altra cosa és que ens les considerin. Però això no depèn de nosaltres. Depèn dels que ens governen, perquè és evident que l'actual majoria absoluta ens dóna poca capacitat per incidir en res si no hi ha certa sintonia en els plantejaments.
Per nosaltres, Dir és exteoritzar i donar alternativa. Dir és posicionar-se. Dir és denunciar. Dir és marcar una pauta, una actitud, un comportament. Dir és comprometre'ns. Dir és diferenciar-nos de l'instint animal.
Dir és fer. No n'hi ha prou, però no és poc.
27/12/07
Resposta al sr. Jordi Fort
Apreciat Jordi Fort,
M'imagino que, com a veí de Canyamars que sóc i antic alumne de l'escola de Dosrius, vaig ser dels primers "perjudicats" per la pèrdua de l'escola a Canyamars i vaig ser dels "beneficiats" pel transport escolar gratuit cap a l'escola de Dosrius. Vaig ser dels que, durant un temps anàvem a escola amb taxi. I penso que la gent de Canyamars vam perdre més del que vam guanyar. No sé quins van ser els motius que es decidís unificar l'escola primària a Dosrius i en base a quins criteris es va fer, però és ben clar que se li va donar molt poc valor a la utilitat social d'una escola al mateix nucli de Canyamars, independentment del número d'alumnes a que donés servei.
Des d'aquesta perspectiva, doncs, la gran reivindicació que s'ha de fer és:
Torneu-nos l'escola de primària a Canyamars! (Reivindicació que subscric).
Ara bé, tenint con compte el ritme que portem en aquest municipi, trigarem en veure complert aquest desig.
Suposo que queda ben clar, doncs, que em semblaria perfecte que es garantís un transport escolar gratuït.
Quan Progrés Municipal defensa una proposta de finançament del servei on part del cost recau en els usuaris, persegueix un punt d'acord que avui existeix, ja que fins ara s'ha estat funcionant d'una forma similar a la que plantegem. A més, també defensem la "política de terços" perquè això implica proposar un criteri generalitzable al finançament d'altres serveis que s'ofereixin des de l'ajuntament o des de l'administració pública.
Com que sé la preocupació que et suposa tot el tema de Canyamars, aprofito l'ocasió per dir que em sembla que, tant en el tema del transport escolar com en el tema de l'arranjament a Can Canyamars, es manté una postura rígida i autoritària per part d'un equip de govern que sempre tira pel dret, sense analitzar i essent molt poc sensible de com una decisió afecta a col.lectius més o menys importants.
Perquè, al final, l'únic argument que dóna l'ajuntament és que "l'ajuntament no té competències i això no ho pot (ni vol) pagar-ho". Aquest dèbil argument passa per sobre dels impostos que el contribuient ha pagat, de les manques de manteniment que hi ha hagut, dels compromisos antics, d'una mala gestió i fiscalització de l'administració local al llarg de temps, de l'inconvenient que suposa tenir l'escola lluny d'on es viu, etc., etc.
M'atreviria a dir que les mares i pares veuen que hi ha una altra manera millor de fer les coses. També m'atreveixo a dir que els propietaris de Can Canyamars saben que existeix la possibilitat de fer-ho més bé.
Nosaltres proposem un estil de relació entre la ciutadania i els responsables públics diferent al que hem tingut fins ara, perquè obtinguem sol.lucions més satisfactòries que la ja coneguda de "pagar i callar" que es proposa a Can Canyamars i a les famílies dels nens i nenes que agafen el transport escolar.
Ens expliquen que l'ajuntament no pot, ni és viable, ni ha de pagar res de l'arranjament a Can Canyamars. Diuen, també, que no és cosa seva ni es pot destinar més recursos al transport escolar.
- Tú t'ho creus, Jordi? Jo no, Progrés Municipal tampoc.
Salut i a reveure.
M'imagino que, com a veí de Canyamars que sóc i antic alumne de l'escola de Dosrius, vaig ser dels primers "perjudicats" per la pèrdua de l'escola a Canyamars i vaig ser dels "beneficiats" pel transport escolar gratuit cap a l'escola de Dosrius. Vaig ser dels que, durant un temps anàvem a escola amb taxi. I penso que la gent de Canyamars vam perdre més del que vam guanyar. No sé quins van ser els motius que es decidís unificar l'escola primària a Dosrius i en base a quins criteris es va fer, però és ben clar que se li va donar molt poc valor a la utilitat social d'una escola al mateix nucli de Canyamars, independentment del número d'alumnes a que donés servei.
Des d'aquesta perspectiva, doncs, la gran reivindicació que s'ha de fer és:
Torneu-nos l'escola de primària a Canyamars! (Reivindicació que subscric).
Ara bé, tenint con compte el ritme que portem en aquest municipi, trigarem en veure complert aquest desig.
Suposo que queda ben clar, doncs, que em semblaria perfecte que es garantís un transport escolar gratuït.
Quan Progrés Municipal defensa una proposta de finançament del servei on part del cost recau en els usuaris, persegueix un punt d'acord que avui existeix, ja que fins ara s'ha estat funcionant d'una forma similar a la que plantegem. A més, també defensem la "política de terços" perquè això implica proposar un criteri generalitzable al finançament d'altres serveis que s'ofereixin des de l'ajuntament o des de l'administració pública.
Com que sé la preocupació que et suposa tot el tema de Canyamars, aprofito l'ocasió per dir que em sembla que, tant en el tema del transport escolar com en el tema de l'arranjament a Can Canyamars, es manté una postura rígida i autoritària per part d'un equip de govern que sempre tira pel dret, sense analitzar i essent molt poc sensible de com una decisió afecta a col.lectius més o menys importants.
Perquè, al final, l'únic argument que dóna l'ajuntament és que "l'ajuntament no té competències i això no ho pot (ni vol) pagar-ho". Aquest dèbil argument passa per sobre dels impostos que el contribuient ha pagat, de les manques de manteniment que hi ha hagut, dels compromisos antics, d'una mala gestió i fiscalització de l'administració local al llarg de temps, de l'inconvenient que suposa tenir l'escola lluny d'on es viu, etc., etc.
M'atreviria a dir que les mares i pares veuen que hi ha una altra manera millor de fer les coses. També m'atreveixo a dir que els propietaris de Can Canyamars saben que existeix la possibilitat de fer-ho més bé.
Nosaltres proposem un estil de relació entre la ciutadania i els responsables públics diferent al que hem tingut fins ara, perquè obtinguem sol.lucions més satisfactòries que la ja coneguda de "pagar i callar" que es proposa a Can Canyamars i a les famílies dels nens i nenes que agafen el transport escolar.
Ens expliquen que l'ajuntament no pot, ni és viable, ni ha de pagar res de l'arranjament a Can Canyamars. Diuen, també, que no és cosa seva ni es pot destinar més recursos al transport escolar.
- Tú t'ho creus, Jordi? Jo no, Progrés Municipal tampoc.
Salut i a reveure.
24/12/07
Sobre el transport escolar
En referencia al nostre posicionament sobre el transport escolar, podriem apuntar-nos al carro del legítim “transport escolar gratuit, ja” . Subratllo que és legítim i, fins i tot, desitjable. Ara bé, com sempre hem dit i mantenim, nosaltres considerem acceptable el finançament de la prestació aplicant una política de terços on una tercera part del cost previst del servei l’assumís una administració supramunicipal, una altra tercera part, com a mínim, hauria d’anar a càrrec de l’ajuntament i, com a màxim, la tercera part del cost previst del servei l’hauria d’assumir el col.lectiu d’usuaris.
Si fem cas dels fets, en l’últim ple de l’ajuntament de Dosrius l'equip de govern va aprovar el pressupost pel 2008 amb una partida de despesa de transport escolar a finançar amb ingressos recaptats a l’usuari. Això és el que proposa l'equip de govern, que ha inclòs una partida de subvencions al transport que resulta insuficient pel col.lectiu de famílies que han de fer ús d’aquest servei. La resta són paraules i bones intencions. Res més.
De la situació que s’ha creat, el més trist és que ha calgut que els pares i mares fessin una queixa ferma i visible perquè se’ls tingui en consideració. Pares i mares que, fins avui, han fet front a part del cost econòmic del transport. Sense fer soroll. Amb responsabilitat. És per això que mereixen, en primer lloc, rebre per part dels governants un tracte sensible i una actitud real de defensa dels interessos col.lectius legítims i és inadmissible sentir veus de l’equip de govern que es justifiquen dient que aquests assumptes no són de la seva competència. I ja és hora que la informació es doni de forma clara, concreta i complerta. Fa temps que es porta a terme una política de missatges ambigus que, si bé en un primer moment, tranquilitzen i apaivaguen els ànims dels que no veuen clar la resolució dels assumptes que els preocupen, es van tornant en contra dels qui no han complert la paraula. I ja està bé que es segueixi acusant a l’oposició de manipuladors, inventant-se trames extranyes de desestabilització per guanyar temps i desacreditar a les altres opcions polítiques.
És molt important que els càrrecs polítics justifiquem la nostra posició en funció del que entenem que és just. I no és just que, d’un any a l’altre, el cost que ha d’assumir per un servei un contribuient pugui incrementar-se en els termes que s'està plantejant.
Si fem cas dels fets, en l’últim ple de l’ajuntament de Dosrius l'equip de govern va aprovar el pressupost pel 2008 amb una partida de despesa de transport escolar a finançar amb ingressos recaptats a l’usuari. Això és el que proposa l'equip de govern, que ha inclòs una partida de subvencions al transport que resulta insuficient pel col.lectiu de famílies que han de fer ús d’aquest servei. La resta són paraules i bones intencions. Res més.
De la situació que s’ha creat, el més trist és que ha calgut que els pares i mares fessin una queixa ferma i visible perquè se’ls tingui en consideració. Pares i mares que, fins avui, han fet front a part del cost econòmic del transport. Sense fer soroll. Amb responsabilitat. És per això que mereixen, en primer lloc, rebre per part dels governants un tracte sensible i una actitud real de defensa dels interessos col.lectius legítims i és inadmissible sentir veus de l’equip de govern que es justifiquen dient que aquests assumptes no són de la seva competència. I ja és hora que la informació es doni de forma clara, concreta i complerta. Fa temps que es porta a terme una política de missatges ambigus que, si bé en un primer moment, tranquilitzen i apaivaguen els ànims dels que no veuen clar la resolució dels assumptes que els preocupen, es van tornant en contra dels qui no han complert la paraula. I ja està bé que es segueixi acusant a l’oposició de manipuladors, inventant-se trames extranyes de desestabilització per guanyar temps i desacreditar a les altres opcions polítiques.
És molt important que els càrrecs polítics justifiquem la nostra posició en funció del que entenem que és just. I no és just que, d’un any a l’altre, el cost que ha d’assumir per un servei un contribuient pugui incrementar-se en els termes que s'està plantejant.
PD: si alguna persona precisa qualsevol aclariment, interpretació o concreció d'allò pressupostat, la convido a que en faci esment en aquest espai de comentaris i, gustosament, ho contestaré. Agrairia que s'identifiqués convenientment per saber a qui m'adreço.
21/12/07
Estètica i menjar pels ulls.
Permeteu-me que faci un particular exercici imaginatiu sobre l'estètica dels polítics masculins:
El retrat robot d'un personatge de dretes del PP, podria ser un individu ben enclenxinat amb camisa blava amb ratlles blanques amb coll i punys blanques. En ocasions, aquells que deixem corre la imaginació en qüestions com aquestes, també ens els imaginem amb un corsé molt sexi.
Els d'esquerra republicana, els fem amb camisa de quadres cordada fins el botó de dalt de tot, amb espardenyes de betes o xiruques i pantalons de pana.
Els socialistes, amb aquell accent andalús tant d'en Guerra i d'en Felipe, amb bones patilles i americana de pana amb els colzes apedaçats.
Els de Convergència i Unió els vestirem com els del PP, però sense tantes ratlles ni tan colls ni tants punys blancs ni tantes clenxa amb gomina i, no vull ser dolent, sense el corsé sexy.
I, finalment, permeteu-me que em distregui a descriure el retrat robot de l'opció que represento. El tòpic diria que el cabell llarg és molt corrent, mal afaitat, els més ortodoxos amb barbes Bakunianes d'aquelles que deuen amagar de tot. Els nostres joves urbanites han d'anar amb samarreta, bossa de cartells reciclats i ulleres rodones . Amb bici. Samarretes amb missatge enlloc de camises i mai corbata. Sabatilles esportives i el mocador palestí -kafiya- com a símbol de solidaritat amb la situació a palestina.
És evident, doncs, que les aparences estètiques enganyen molt.
Al polític, reclamem-li coherencia i credibilitat i no ens els mirem tant. No escoltem només el que ens diu i analitzem més el que fa a l'hora de decidir atorgar-li -o no- la nostra confiança.
I és que fem treballar massa els ulls!!! (vet aquí tanta vista cansada).
Si us plau, no mengem només per la vista; en ocasions, ens decebrà la tria i, sovint, se'ns escaparà l'oportunitat de tastar gustos fabulosos.
Apa, a afartar-nos mesuradament per Nadal!!!
BONES FESTES
El retrat robot d'un personatge de dretes del PP, podria ser un individu ben enclenxinat amb camisa blava amb ratlles blanques amb coll i punys blanques. En ocasions, aquells que deixem corre la imaginació en qüestions com aquestes, també ens els imaginem amb un corsé molt sexi.
Els d'esquerra republicana, els fem amb camisa de quadres cordada fins el botó de dalt de tot, amb espardenyes de betes o xiruques i pantalons de pana.
Els socialistes, amb aquell accent andalús tant d'en Guerra i d'en Felipe, amb bones patilles i americana de pana amb els colzes apedaçats.
Els de Convergència i Unió els vestirem com els del PP, però sense tantes ratlles ni tan colls ni tants punys blancs ni tantes clenxa amb gomina i, no vull ser dolent, sense el corsé sexy.
I, finalment, permeteu-me que em distregui a descriure el retrat robot de l'opció que represento. El tòpic diria que el cabell llarg és molt corrent, mal afaitat, els més ortodoxos amb barbes Bakunianes d'aquelles que deuen amagar de tot. Els nostres joves urbanites han d'anar amb samarreta, bossa de cartells reciclats i ulleres rodones . Amb bici. Samarretes amb missatge enlloc de camises i mai corbata. Sabatilles esportives i el mocador palestí -kafiya- com a símbol de solidaritat amb la situació a palestina.
És evident, doncs, que les aparences estètiques enganyen molt.
Al polític, reclamem-li coherencia i credibilitat i no ens els mirem tant. No escoltem només el que ens diu i analitzem més el que fa a l'hora de decidir atorgar-li -o no- la nostra confiança.
I és que fem treballar massa els ulls!!! (vet aquí tanta vista cansada).
Si us plau, no mengem només per la vista; en ocasions, ens decebrà la tria i, sovint, se'ns escaparà l'oportunitat de tastar gustos fabulosos.
Apa, a afartar-nos mesuradament per Nadal!!!
BONES FESTES
20/11/07
Que ens convé,....
Què ens convè: Càrrecs electes professionalitzats o gent preparada amb ofici que ocupi càrrecs electes?
Sense cap dubte, la segona opció.
L'exercici del càrrec polític no s'ha de convertir en una professió, malgrat que la tendència que es porta actualment va marcant el contrari.
Interessen les persones que s'apropen a la política amb l'ànim de responsabilitzar-se de decisions que afectaran a la comunitat que l'ha escollit i en desenvolupar un càrrec de representació institucional amb honestedat.
Ens interessen gent amb fortes conviccions ideològiques i ètiques.
Gent autoexigent i amb capacitat autocrítica.
Simples gestors no calen.
Gent guapa i simpatica sense res més tampoc.
Líders carismàtics i prou sempre ben lluny.
Sense cap dubte, la segona opció.
L'exercici del càrrec polític no s'ha de convertir en una professió, malgrat que la tendència que es porta actualment va marcant el contrari.
Interessen les persones que s'apropen a la política amb l'ànim de responsabilitzar-se de decisions que afectaran a la comunitat que l'ha escollit i en desenvolupar un càrrec de representació institucional amb honestedat.
Ens interessen gent amb fortes conviccions ideològiques i ètiques.
Gent autoexigent i amb capacitat autocrítica.
Simples gestors no calen.
Gent guapa i simpatica sense res més tampoc.
Líders carismàtics i prou sempre ben lluny.
16/10/07
Els números i prou no expliquen res.
A finals d'any, arriba el moment de l'aprovació de les ordenances fiscals i del pressupost municipal pel proper exercici.
Quan parlem de taxes i impostos, es centrarà molt el debat en si els increments que es proposin (perquè no crec que hi hagi decrements) són excessius o no. Ara bé, penso que ens hem de fixar si les ordenances poden ser millorables en l'aplicació de criteris de justícia, equitat i simplicitat a l'hora d'establir el disseny de les diferents taxes i impostos que regulen les ordenances.
Pel que fa als pressupostos, l'equip de govern s'ha limitat sempre a cobrir un mer tràmit portant el "totxo pur i dur" de partides i números sense publicar cap plà d'actuació municipal que expliqués i justifiques els imports d'aquest document; sempre hem reclamat que cal un plà d'actuació municipal que acompanyi als pressupostos per saber, a més de QUANT tenim previst gastar, COM, EN QUÈ i PERQUÈ.
La nostra opció sempre ha estat un plà d'actuació municipal que es presentés per la totalitat del mandat. Anualment , caldria presentar el detall d'allò que es pretén fer en cada exercici . Mai en el nostre municipi s'ha fet res semblant i és evident que l'implementació d'aquests instruments de gestió suposarien, certament, un impuls per modernitzar la gestió econòmica de l'ajuntament i per visibilitzar les intencions dels que governen.
Finalment, us proposo un exercici: Introduiu "plà d'actuació municipal" al Google (o qualsevol altra cercador)i repasseu-ne algun. No és de sentit comú que cal desenvolupar algun document similar?
Quan parlem de taxes i impostos, es centrarà molt el debat en si els increments que es proposin (perquè no crec que hi hagi decrements) són excessius o no. Ara bé, penso que ens hem de fixar si les ordenances poden ser millorables en l'aplicació de criteris de justícia, equitat i simplicitat a l'hora d'establir el disseny de les diferents taxes i impostos que regulen les ordenances.
Pel que fa als pressupostos, l'equip de govern s'ha limitat sempre a cobrir un mer tràmit portant el "totxo pur i dur" de partides i números sense publicar cap plà d'actuació municipal que expliqués i justifiques els imports d'aquest document; sempre hem reclamat que cal un plà d'actuació municipal que acompanyi als pressupostos per saber, a més de QUANT tenim previst gastar, COM, EN QUÈ i PERQUÈ.
La nostra opció sempre ha estat un plà d'actuació municipal que es presentés per la totalitat del mandat. Anualment , caldria presentar el detall d'allò que es pretén fer en cada exercici . Mai en el nostre municipi s'ha fet res semblant i és evident que l'implementació d'aquests instruments de gestió suposarien, certament, un impuls per modernitzar la gestió econòmica de l'ajuntament i per visibilitzar les intencions dels que governen.
Finalment, us proposo un exercici: Introduiu "plà d'actuació municipal" al Google (o qualsevol altra cercador)i repasseu-ne algun. No és de sentit comú que cal desenvolupar algun document similar?
05/10/07
Patates
Porto dies sense penjar res al blog. Una densa agenda personal i professional m'ha absorbit tant que m'ha fet desocupar alguns temes, entre ells l'actualització del meu blog.
Cal que hi posem remei. I res millor de parlar de quelcom ben terrenal: la patata.
Ja ho deia la trinca que l'home ve de la patata. Una bona part del cos humà és aigua però, segurament, un bon percentatge també és patata. Des que aquest tubercul va arribar a Europa des d'Amèrica ens ha canviat la vida, creant-se una estreta relació entre elles i nosaltres.
El Maresme exportà milions de tones de Mataró Potatoes a Anglaterra. Els nostàlgics de la mili no serien els mateixos si no s'haguessin fet un fart de pelar-ne i, en èpoques de penúries alimentícies, la patata fou el recurs que no desertà mai de la seva obligació: alimentar. Amb la globalització i el Mc Donalds, la patata fregida també s'ha mantingut com a fidel protagonista dels moderns àpats que triomfen al món.. En definitiva, que les patates de totes mides, textures gustos i colors, sempre estan disposades a servir.
Així, doncs, és més que evident que les patates es mereixen un homenatge sincer-potser també se'l mereixen les ronyonades castigades dels que les colliren - i està molt bé que la gent de l'associació de veïns de Can Canyamars li dediquin un matí a degustar-les.
I demà és el dia. Al costa del plà de Can Sus es podrà fer un tastet i algunes les menjarem fredes. Ara bé, la patata de l'arranjament de Can Canyamars, de ben segur, que la trobarem ben calenta.
Qui l'agafa? La cuinarem bé?
Esperem que els cuiners la rectifiquin com cal i els comensals la paeixin bé.
Cal que hi posem remei. I res millor de parlar de quelcom ben terrenal: la patata.
Ja ho deia la trinca que l'home ve de la patata. Una bona part del cos humà és aigua però, segurament, un bon percentatge també és patata. Des que aquest tubercul va arribar a Europa des d'Amèrica ens ha canviat la vida, creant-se una estreta relació entre elles i nosaltres.
El Maresme exportà milions de tones de Mataró Potatoes a Anglaterra. Els nostàlgics de la mili no serien els mateixos si no s'haguessin fet un fart de pelar-ne i, en èpoques de penúries alimentícies, la patata fou el recurs que no desertà mai de la seva obligació: alimentar. Amb la globalització i el Mc Donalds, la patata fregida també s'ha mantingut com a fidel protagonista dels moderns àpats que triomfen al món.. En definitiva, que les patates de totes mides, textures gustos i colors, sempre estan disposades a servir.
Així, doncs, és més que evident que les patates es mereixen un homenatge sincer-potser també se'l mereixen les ronyonades castigades dels que les colliren - i està molt bé que la gent de l'associació de veïns de Can Canyamars li dediquin un matí a degustar-les.
I demà és el dia. Al costa del plà de Can Sus es podrà fer un tastet i algunes les menjarem fredes. Ara bé, la patata de l'arranjament de Can Canyamars, de ben segur, que la trobarem ben calenta.
Qui l'agafa? La cuinarem bé?
Esperem que els cuiners la rectifiquin com cal i els comensals la paeixin bé.
17/09/07
Voluntat diferenciada: La gestió sostenible del territori.
Sóc de l'opinió que, com a regidor sense responsabilitats de govern, la principal tasca que tinc encomanda és el control de l'acció de govern i la defensa de les tres fermes voluntats que expliquen les vint propostes concretes que feiem en el nostre programa electoral.
Aquestes tres voluntats són:
>> Gestió sostenible del territori.
>> Més i millors serveis a les persones.
>> Modernitzar la gestió de l'ajuntament i fomentar els valors democràtics i la participació.
Aquestes tres voluntats són:
>> Gestió sostenible del territori.
>> Més i millors serveis a les persones.
>> Modernitzar la gestió de l'ajuntament i fomentar els valors democràtics i la participació.
Fins aquí, podriem concloure que tothom hauria de creure en aquestes tres voluntats. Ara bé, fixant-nos en allò que s'ha fet o s'ha deixat de fer, podem explicar quines són les diferències entre aquells que proposem alternatives i els que han hagut i hauran de gestionar fins l'any 2011. En aquest post, pretenc explicar la primera de les voluntats adalt assenyalades.
>> Gestió sostenible del territori.
L'ús d'aquesta expressió és molt tòpica i recurrent. Tothom està per la sostenibilitat i és evident que part d'aquesta sostenibilitat anirà lligada a, per exemple, que el ritme de construcció sigui gradual i, molt important, que els serveis arribin en la mateixa proporció que creix la població.
És evident que, per bé o per mal, a Dosrius anem tard. El municipi és un dels que ha patit durant els últims anys un increment de la població dels més grans de Catalunya. S'han cursat un gran nombre de llicències d'obra nova en un cicle expansiu de la construcció. L'equip de govern ha donat joc a aquesta tendència amb contínues modificacions puntuals de les normes subsidiàries per tirar endavant projectes de construcció de gran envergadura i de desenvolupament molt ràpids en el temps. Aquest és un senzill i pervers camí per obtenir diner fàcil per l'ajuntament.
Per exemple, si ens fixem en el desenvolupament dels polígons industrials, podem constatar que, si bé és veritat que a Can Carinyo no hi haurà naus, això s'ha fet a costa d'una major densificació de la indústria que es situarà prop de la carretera de Dosrius a Argentona, donant major ocupació per promoure naus industrials. Normalment, aquestes actuacions s'han justificat dient que s'han obtingut importants sumes de diners a canvi.
I ara resultarà que tot té un preu? Nosaltres pensem que hi ha coses que no el tenen i ens sembla que a vegades s'ha anat massa enllà. La nova carretera -que ens ha fet la Generalitat- millora sustancialment l'accés que teniem fins ara, però ens ve, a curt i mig termini un important increment de transport privat derivat de l'increment d'habitatge i del desenvolupament de les naus industrials en els polígons de la zona. Voliem una millor carretera -i la Generalitat ens l'ha fet- però s'ha fet una bona gestió urbanística? Nosaltres pensen que no perquè constatem que s'ha anat a remolc d'un cicle expansiu de la construcció que, principalment, ha beneficiat interessos privats més que no pas els interessos generals de la població de Dosrius, Canyamars i el Far.
La nostra alternativa sempre ha estat que la gestió sostenible del territori implica, necessàriament, el traç d'unes línies clares d'actuació marcades després de l'anàlisi global de tot el terme municipal que haurien de ser l'argument de les posteriors decisions en matèria d'urbanisme. Hi ha moltes qüestions que estan en discussió com són l'arranjament de Can Canyamars, la ronda sud de Dosrius, etc... sobre les quals s'ha de fer, com a mínim, l'esforç d'escoltar més propostes que la pròpia que té l'equip de govern sobre aquestes qüestions.
I això no s'ha fet.
En definitiva, he sentit moltes vegades l'expressió menjar poc i païr bé i el que hem fet és "menjar-nos ràpidament part dels nostres espais"; potser ens costarà pair-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
