20/5/11

Estic content perquè em vaig indignar

Fa vuit anys, em vaig presentar per primer cop a una candidatura municipal perquè volia -i continuaré volent-millorar el sistema democràtic des de dins; respecto els agents i les institucions democràtiques que tenim i vull que la gent que té la responsabilitat de representar-les ho facin de manera honesta i eficaç amb l'ànim de dignificar-les.

En aquesta ocasió, Progrés no s'ha presentat perquè el moment i les circumstàncies personals no ens ho permetia. Personalment, visc com un fet natural aquesta circumstància amb el lògic sentiment que tot és millorable i que, potser, algunes persones s'han quedat sense referent polític; els demano disculpes.

Tinc el convenciment, però, que he estat honest allí on he participat i estic content per molts motius:

ESTIC CONTENT PERQUÈ EM VAIG INDIGNAR per traïcions de trànsfugues insensats, per actes esperpèntics de mocions de censura on gent fanatitzada insultava als que no teniem cap culpa, per atacs a companys de candidatura que repartien programes electorals o per actes d'abús de poder que han afectat a persones que no s'ho mereixen. He sentit indignació veient com s'han instal.lat al poder municipal els pitjors de la classe que, a més, són deshonestos. I estic content, perquè no he estat en el bàndol dels que menyspreen, abusen, ignoren i aprofiten la seva posició pel benefici personal. 

ESTIC CONTENT perquè dono per bo l'esgotament de la gent de Progrés Municipal. Ens ha cremat estar aprop d'uns governants tan horrorosos i, personalment, m'ha afectat molt que repetidament i de manera totalment injusta se'ns posi a tothom al mateix sac. Puc entendre aquesta percepció equivocada però, en cap cas, la comparteixo. El nostre comportament i la nostra posició queda en les mocions presentades, en les actes dels plens celebrats i en l'opinió que hem publicat. No sóc res que s'assembli als que ens han governat recentment. La indignació d'avui reafirma els nostres valors, comportaments i posicions que ja vam manifestar ahir.

ESTIC CONTENT per haver identificat tan ràpidament aquells que ens venien, ens venen i continuaran volent vendre gat per llebre. Estic content perquè vam remar contra la corrent que se'ns ha endut per endavant. La opció majoritària triada a les urnes ha estafat a molt dels que els van votar i als qui no ho hem fet, però personalment tinc el consol que he lluitat per estalviar-me vuit anys de nociu populisme que, un dia o altra, s'acabarà.

ESTIC CONTENT perquè conec millor que representa l'ajuntament i les institucions democràtiques que són, en bona part, fruit de la lluit d'indignats que van canalitzar en positiu el seu sentiment i se la van jugar per un futur millor.

ESTIC CONTENT perquè he après -i continuaré aprenent molt- de la bona gent que he conegut en el camí i que tinc al costat. A tota la bona gent que, fàcilment, aniré retrobant.

ESTIC CONTENT perquè li puc aguantar la mirada a tothom. Des de la mesura i el respecte, continuo podent expressar-me sense caure en flagarants contradiccions. Sempre procuro pensar el que dic. Sempre busco arguments que no ofenguin el rigor científic (una de les grans xacres del mal exercici polític) i, molt important, no em fa cap vergonya reconèixer possibles equivocacions perquè sempre, en el meu ànim, hi ha la voluntat de rectificar quan calgui, doncs em fa més savi.

I, finalment, ESTIC CONTENT perquè es reafirma que l'èxit de la societat el trobarem quan deixem de banda la gent vulgar sense sensibilitat ni empatia, el discurs frívol, l'atreviment dels ignorants, el comportament oportunista individualista i interessat, els instints primaris i violents que s'imposen per la força, fe que significarà:

EL TRIOMF de gent amb talent i coneixement, sensibles als problemes dels que tenen al costat.
EL TRIOMF de discurs amb contingut i raonat.
EL TRIOMF de la mesura dels que s'expressen amb rigor.
EL TRIOMF de comportament cooperatiu i solidari.
EL TRIOMF de la raó.

4 comentaris:

Toni Perico ha dit...

Si te sirve de consuelo, yo tambien sufro lo de "todos sois iguales" sin que la gente que me lo suelta sepa lo que hago o lo que dejo de hacer (en el pasado y ahora) y sin saber todo lo que se tiene que renunciar por unas ideas.

Animo, y pronto te queremos ver a nuestro lado

Anònim ha dit...

Saludos Edgar, hacia mucho que no sabiamos nada de ti en la blogosfera. Es cierto no todos los politicos sois iguales y tu lo has demostrado muchas veces en tu manera de hacer oposición. Es una lástima que te hayamos perdido como político en Dosrius. Me habria gustado verte en alguna de las listas que se han presentado pero no ha sido posible.
En fin un abrazo compañero, nos vemos

Edgar Ollés. ha dit...

Això de ser polític no es perd!!! Només passa que canvia l'àmbit des d'on la fas, la política. Jo no sóc APOLÍTIC!!!. Diriem, doncs, que restaré en stand-by, però si carreguem piles i sumem consciències, hi tornarem,... amb il.lusió!!!!! com diria el President Mas.

Edgar Ollés. ha dit...

Aprofitant que passa pel meu blog el toni, cèlebre Perico, m'ha fet pensar en el gran Ivan de la Peña, el primer gran geni del futbol fet per la masia del Barça. Si faig rànquing dels de la pedrera dels últims vint anys, posariem:
Messi, Xavi, Iniesta i LO PELAT (el pioner i gran exponent del millor futbol del món).