15/7/11

De la protesta cap a la proposta.

Malgrat que en el meu bloc no s'ha fet difusió de les actuacions dels indignats, ni he anat a les manifestacions, ni he aparegut acompanyant a aquest col.lectiu, defenso reivindicacions molt semblants a les seves.

Ara mateíx, però, no n'estic d'indignat.

Estic esperançat perquè ara som més els que denunciem tanta ineptitud, tanta indignitat i tanta injustícia.

A mí em va resultar indignant el resultat electoral del 2007. Indignant el tracte de menyspreu que rebiem de l'alcalde i com la comparsa de regidors de govern miraven sempre cap a un altre costat; l'únic que feien, fan -i faran- és dir amén a tot.

També m'indignava -i em reprimia- en les reunions del plà estratègic de promoció econòmica o en el parell de sessions de pla local de joventut; en aquestes reunions, era un indignat en solitari.

El que succeí en l'últim ple amb les retribucions no em va sorprendre. Ja havia passat abans i ja ho havia denunciat.

En gran mesura, la meva indignació era fruit de no ser capaç de fer veure a la gent que ens l'estaven fotent.

El que li estan fent a l'AVV de Can Massuet no em sorprèn. Estic convençut que al president de l'Associació tampoc li ve de nou. 

No és la primera vegada que la Sílvia Garrido pretén carregar-se una entitat. Quan se li va fer la moció de censura al Josep Jo, van intentar desmantellar el F.S Canyamars-Dosrius perquè pretenien paralitzar tota l'activitat de les entitats en senyal de rebuig; el que llavors n'era president va dimitir per aquell fet. Això se'n diu polititzar les entitats i la resta són tonteries.

Els de Progrés hem estat víctimes de molts de prejudicis. Érem enterats, exagerats, antípàtics, tibats, tiquis-miquis i  perepunyetes. Per tant, no calia escoltar-nos i menys tenir-nos en compte perquè la majoria absolutista passava per sobre de tot.

La gent -molts d'ells ara protesten i ho aplaudeixo- demostrava fe cega a un simpàtic venedor de fums que els enredava i els manipulava com volia. Això s'acaba i me'n alegro perquè les principals víctimes de tot el que ha passat són, potser, ells mateixos.

Ara estic convençut que la indignació es transformarà en impuls per fer que de la protesta evolucioni cap a propostes per millorar el municipi.

1/7/11

Pressupost Alternatiu.

Toca persistir. Els mesos passen ràpid i el 2012 està aquí mateix. El govern de Dosrius és reaccionari, però els que proposem alternativa som, a vegades reactius, quan convé ser proactiu i no està només pendent del que diuen, del que fan i del que no faran mai.

Havent aterrat a l'ajuntament una nova oposició -5 regidors amb empenta i gent al darrera que els dóna suport-, es podrien plantejar l'elaboració d'uns pressupostos pel 2012 que siguin alternatius als que el govern té l'obligació de presentar a finals de 2011, com a primera demostració del que suposaria aplicar a diferents prioritats que les de l'actual govern els impostos que es recapten a la ciutadania.

A més, en breus dies, hauran d'assistir a la comissió especial de comptes; fet que dóna informació real de com ha anat, en xifres, l'exercici 2010.

Per tant, amb un pressupost de 2010 pràcticament tancat, juntament amb l'aprovat de 2011, el pla de sanejament econòmic finacer, amb gent que en sàpiga una mica de números que treballi en equip i rebent assessorament sobre certes especificitats del pressupost de l'ajuntament, es pot començar a perfilar un document tècnic pel 2012 on, malgrat que moltes partides venen molt condicionades per les despeses fixes de l'ajuntament, es pugui reflectir que té un cost d'oportunitat destinar diners per segons quins temes en perjudici d'altres.

I enllaçar-ho tot aquest esforç amb la simulació d'un procés participatiu en l'elaboració dels pressupostos seria posar-li la cirereta.

30/6/11

L'ajuntament: La vaca dels vuit mugrons

Sobre els sous dels càrrecs de govern,  ho denunciava fa quatre anys i res em sorprèn.

Uns 600.000 Euros més durant la legislatura que estaran mal destinats i en vuit anys ja portarem més de dos-cents milions de les antigues pessetes regalats.

Durant els anys de vaques grasses, no es notava massa com es llençaven els diners. Ara, tothom queda més en evidència, però com que els que manen s'atreveixen amb tot, seguim en la mateixa línia. L'últim mandat eren set regidors de govern més la càrrec de confiança responsable de posar en hora el rellotge de la sala de plens i d'organitzar el sopar de nadal; vuit amorrats a la mamella.

Ara, els sis socialistes més els dos del partit popular, tornem a tenir-ne vuit. I la vaca de les vuit mamelles, va quedant prima i eixuta per alimentar als seus "mamellonets" que xupen tot el que poden. Ai, però, que la vaca és queda sense herba per alimentar-se i n'haurà de demanar. Dels prats de la Generalitat, de la Diputació i la de l'Estat, l'herba ja no és tan abundant i verda com abans. A qui li hauran de demanar? Doncs als que paguen I.B.I., Brossa i aigua. Són faves -o mongetes del ganxet- comptades!!!

Temps al temps. Als pressupostos del 2012, pujades de taxes i impostos.

I Can Canyamars encara més fet pols, aixó també.

15/6/11

Happy-flowers!

Us asseguro que no és veritat que la candidatura socialista s'hagi empassat un nou gripau fent-li bona cara al Sr. Serra i al sr. Corbalán, legítims càrrecs electes del "Partido Popular de Cataluña y de España por la gracia de Dios".

Les mostres de menyspreu de l'equip de govern socialista cap al sr. Serra  titllant-lo de demagog, perdedor i mentider eren, com diria Mourinho, "puro teatro"!.

Ara s'estimen, s'abracen i  es toquen! Això està molt bé!

Què contents i joiosos s'han de sentir els fills, familiars i amics amb aquest nou i repentí atac d'atracció que s'ha despertat entre els regidors socialistes i populars a Dosrius!

Ostres, que malpensat que sóc i he estat sempre! resulta que el sr. Jo i el sr. Serra es disfressen de llops i, en realitat, són ovelletes càndides i innocents.

Són més happy-flowers que els meus apreciats amics d'iniciativa!
Ara governaran sota el lema: "Fes l'amor i no la guerra" però no fumaran canutos ni es deixaran els cabells llargs perquè fa brut i, si una cosa no són les dretes espanyolistes, és deixades i brutes.

Les dretes espanyolistes, com el representans socialistes dosriuencs, són elegants, polits i fotogènics.

Total, que em sembla que el sector d'esquerra i catalanista de l'agrupació local del PSC (o li haurem de dir PSOE) no deu tenir massa poder de convicció. Però no passa res, perquè ara l'ajuntament es gestionarà com una empresa privada!

I la gent teòricament catalanista com el sr. Sagristà, demostraran el seu tarannà integrador, ajudant a aguantar la bandera de l'anticatalanisme que el PP oneja sempre per allà on va! Visca la coherència política i l'escala flexible de valors!.

27/5/11

Juntes de Govern Local. Retallades que convenen.

En el nostre municipi, la Junta de Govern Local es convocava cada quinze dies i estava composada per tres persones (el nombre màxim que permetia la llei en el nostre cas). A més, s'hi convidava a 4 més perquè hi assistissin. Així, es muntava un sistema perquè sis persones poguessin cobrar la bonica quantitat de 1.200 Euros per cap. Les sis persones eren, com no podia ser d'una altra manera, els sis regidors socialistes (tots menys l'alcalde), que volien cobrar una sustanciosa assistència. Tant és així, que poques vegades fallaven a la Junta de Govern, malgrat que, sovint a alguns, se'ls trobava a faltar en els plens.

Mensualment, les Juntes de Govern significaven que es paguessin a per sis regidors 7.200 Euros cada mes, que suposen 86.400 Euros anuals sense tenir en compte les despeses de dietes, quilometratge i les assistències a plens i d'altres reunions. Si a aquesta despesa li sumem els càrrecs de confiança i el sou desorbitat a dedicació parcial que tenia l'alcalde, el tema es dispara.

Ara estem davant l'oportunitat que aquest abús es sol.lucioni. Personalment, accepto un alcalde mileurista amb dedicació parcial per un municipi com el nostre i uns regidors de govern que costin -de mitjana- 300 Euros al mes. Res de càrrecs de confiança; tenim funcionaris que estan més qualificats que càrrecs polítics posats a dit per pagar favors.

Com quedarien els números:

El cost anual de l'alcalde fins avui: 55.000 Euros anuals(compto la Seguretat Social i diria que quedo curt)
L'alcalde justament pagat costaria:      21.000 Euros anuals
                                                         34.000 Euros d'estalvi.

Sis regidors de govern 2007 - maig 2011: 86.400 Euros Anuals.
Sis regidors de govern justament pagats:   21.600 Euros Anuals.
                                                                64.800 Euros d'estalvi.

M'estalvio el càrrec de confiança, m'estalvio 30.000 Euros segurs (m'estic quedant curt).

Ens podem estalviar, sense aprofitar-nos de ningú i sense explotar als pobres regidors, 128.800 Euros anuals, que són més de 515.200 Euros per tot el mandat. Aquest establiment de retribucions al govern els pot fer una oposició responsable a un govern en minoria. Fins i tot, ho pot fer un govern de coalició que sigui auster i responsable.
I retallant per aquí, podrem allargar per allà. I com que vam allargar per aquí, han hagut de retallar per allà i endeutar a les generacions futures.

NOTA: Accepto correccions als números realitzats; només cal que en deixeu evidència als comentaris, tant sí és per excés o per defecte.

23/5/11

Breus comentaris per anar fent boca.

Han quedat diverses mocions que es van aprovar en sessió plenària durant el passat mandat. Ara mateix penso en tres que haurien de revisar-se.

a.) La disposició de mitjans per tots els grups municipals (siguin o no del govern) perquè això ajudarà molt a la tasca dels càrrecs electes. Durant el passat mandat no se'ns va tractar com calia.

b.) El tema de treballar per disposar d'una escola de primària en cadascun dels nuclis de població.

c.) El pla per l'arranjament dels parcs infantils (hi ha un estudi fet pels serveis tècnics municipals); la moció es va aprovar per unanimitat.

S'acabat la majoria absoluta i, potser, el govern socialista buscarà acords estables o puntuals.

Independement d'aquesta circumstància, la resta de grups municipals no haurien de de desaprofitar la possibilitat d'auditar els comptes de l'ajuntament i, sobretot, obrir molt bé els calaixos per estalviar-se sorpreses tant si entren a formar part del govern com si en queden fora.

Seria fabulós poder-ho fer abans d'aprovar els pressupostos de 2012, el moment idoni per deixar de gastar una pila d'euros en retribucions de càrrecs electes; el primer dels gestos que la ciutadania reclama.

20/5/11

Estic content perquè em vaig indignar

Fa vuit anys, em vaig presentar per primer cop a una candidatura municipal perquè volia -i continuaré volent-millorar el sistema democràtic des de dins; respecto els agents i les institucions democràtiques que tenim i vull que la gent que té la responsabilitat de representar-les ho facin de manera honesta i eficaç amb l'ànim de dignificar-les.

En aquesta ocasió, Progrés no s'ha presentat perquè el moment i les circumstàncies personals no ens ho permetia. Personalment, visc com un fet natural aquesta circumstància amb el lògic sentiment que tot és millorable i que, potser, algunes persones s'han quedat sense referent polític; els demano disculpes.

Tinc el convenciment, però, que he estat honest allí on he participat i estic content per molts motius:

ESTIC CONTENT PERQUÈ EM VAIG INDIGNAR per traïcions de trànsfugues insensats, per actes esperpèntics de mocions de censura on gent fanatitzada insultava als que no teniem cap culpa, per atacs a companys de candidatura que repartien programes electorals o per actes d'abús de poder que han afectat a persones que no s'ho mereixen. He sentit indignació veient com s'han instal.lat al poder municipal els pitjors de la classe que, a més, són deshonestos. I estic content, perquè no he estat en el bàndol dels que menyspreen, abusen, ignoren i aprofiten la seva posició pel benefici personal. 

ESTIC CONTENT perquè dono per bo l'esgotament de la gent de Progrés Municipal. Ens ha cremat estar aprop d'uns governants tan horrorosos i, personalment, m'ha afectat molt que repetidament i de manera totalment injusta se'ns posi a tothom al mateix sac. Puc entendre aquesta percepció equivocada però, en cap cas, la comparteixo. El nostre comportament i la nostra posició queda en les mocions presentades, en les actes dels plens celebrats i en l'opinió que hem publicat. No sóc res que s'assembli als que ens han governat recentment. La indignació d'avui reafirma els nostres valors, comportaments i posicions que ja vam manifestar ahir.

ESTIC CONTENT per haver identificat tan ràpidament aquells que ens venien, ens venen i continuaran volent vendre gat per llebre. Estic content perquè vam remar contra la corrent que se'ns ha endut per endavant. La opció majoritària triada a les urnes ha estafat a molt dels que els van votar i als qui no ho hem fet, però personalment tinc el consol que he lluitat per estalviar-me vuit anys de nociu populisme que, un dia o altra, s'acabarà.

ESTIC CONTENT perquè conec millor que representa l'ajuntament i les institucions democràtiques que són, en bona part, fruit de la lluit d'indignats que van canalitzar en positiu el seu sentiment i se la van jugar per un futur millor.

ESTIC CONTENT perquè he après -i continuaré aprenent molt- de la bona gent que he conegut en el camí i que tinc al costat. A tota la bona gent que, fàcilment, aniré retrobant.

ESTIC CONTENT perquè li puc aguantar la mirada a tothom. Des de la mesura i el respecte, continuo podent expressar-me sense caure en flagarants contradiccions. Sempre procuro pensar el que dic. Sempre busco arguments que no ofenguin el rigor científic (una de les grans xacres del mal exercici polític) i, molt important, no em fa cap vergonya reconèixer possibles equivocacions perquè sempre, en el meu ànim, hi ha la voluntat de rectificar quan calgui, doncs em fa més savi.

I, finalment, ESTIC CONTENT perquè es reafirma que l'èxit de la societat el trobarem quan deixem de banda la gent vulgar sense sensibilitat ni empatia, el discurs frívol, l'atreviment dels ignorants, el comportament oportunista individualista i interessat, els instints primaris i violents que s'imposen per la força, fe que significarà:

EL TRIOMF de gent amb talent i coneixement, sensibles als problemes dels que tenen al costat.
EL TRIOMF de discurs amb contingut i raonat.
EL TRIOMF de la mesura dels que s'expressen amb rigor.
EL TRIOMF de comportament cooperatiu i solidari.
EL TRIOMF de la raó.