Guió de Can Canyamars

Aquest guió es va redactar el 18 d'abril de 2007. Em va servir per explicar allò que ens sembla bàsic per prendre posició davant la situació que pateix la zona de Can Canyamars. El transcric tal i com me'l vaig dissenyar per ordenar-me els pensaments i la posició que Progrés ha defensat sobre CAN CANYAMARS:

0.- L’article 26 de la llei reguladora de les bases locals estableix els serveis que, obligatòriament, han d’oferir TOTS ELS MUNICIPIS INDEPENTDENTMENT DEL NÚMERO D’HABITANTS.
Aquests serveis són:
Enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastiment domiciliari d’aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies públiques, i control d’aliments i begudes.

Entenem que aquest article marca quines han de ser LES PRIORITATS dels ajuntaments. EL PRIMER QUE S’HA DE FER ÉS EL QUE MARCA LA LLEI.

1.- L’arranjament definitiu de Can Canyamars és un dels temes prioritaris a resoldre des dels inicis de Progrés Municipal, perquè va en la línia de resoldre les mancances dels serveis OBLIGATORIS que ha d’oferir l’ens local. En el seu dia, vàrem propiciar contactes amb bons assessors jurídics perquè plantegés als veïns quin havia de ser el camí a seguir.

2.- Tothom comparteix el desig que Can Canyamars quedi arreglat, però els únics que hem dit clarament que l’ajuntament n’ha d’assumir part de la despesa hem estat nosaltres; ja apareix en el programa electoral de l’any 2003.

3.- No qüestionem la Junta de Cooperació com a via per desenvolupar l’arranjament.

4.- No hem utilitzat mai la situació que pateix can Canyamars per enfrontar-nos a l’equip de govern, malgrat que:

sempre hem dit que el gran escull a sol.lucionar serà decidir quant, com i qui paga (i això no s’ha tingut prou en compte)

ha faltat un procés participatiu amb voluntat de trobar un consens real en les
sol.lucions a aplicar.

5.- El projecte d’urbanització valorat aïlladament no diu massa sobre la idoneïtat de la solució. La valoració de la solució ha de venir marcada també pel projecte de reparcel.lació, per les càrregues econòmiques que haurà d’assumir cada part i per les mesures encaminades a reclamar al promotor obres que no ha dut a terme.

6.- L’ajuntament té capacitat d’endeutament.

7.- L’ajuntament ha assumit durant aquesta legislatura inversions molt importants amb càrrec a recursos propis (compra de can Batlle, compra dels terrenys per fer la rotonda del vitxi, compra del pou del glaç). Per què no s’ha de poder fer alguna cosa similar amb Can Canyamars?

Can batlle + 700.000 € - (integrament recursos propis).
Zona del Vitxi + 600.000 € - (integrament recursos propis).
Pou del Glac + 400.000 € - (300.000 € a càrrec de recursos propis).

On ha d'estar un regidor?

Més d'una persona m'ha comentat que no se'm veu massa en les festes que es fan al municipi. És veritat. Quan no treballo, m'agrada passar molta estona a casa amb la família perquè és el que realment em ve de gust quan tinc temps lliure. Potser és poc freqüent però entenc que allò que ha de fer un regidor a l'oposició és assistir a les sessions del òrgans col·legiats en que és convocat. Projectar-se públicament per tenir major notorietat hauria de ser, com a molt, un fet accessori. L'administrat ha de conèixer als seus representants pel que exposen, defensen i voten en els plens, no pas pel que fan quan estan de festa; lamentablement, n'hi ha molts que fan perquè es cregui el contrari. Per tant, tinc com a principal i ineludible obligació assistir i participar en els òrgans on se'm convoca (comissions i plens) i assisteixo allí on se'm convida pel fet de ser regidor de l'ajuntament. Ho faig amb molt de gust, gaudint del rol que em toca jugar - tot i que preferiria estar governant- perquè el resultat de les eleccions i l'aritmètica de repartiment de regidors així ho ha volgut. Nosaltres no decidim. Exposem i ens posicionem sobre allò que es porta a ple.

Aquells que sí que els correspon decidir i governar, haurien d'evitar absències o retards en plens ordinaris i aquelles persones que tingui delegacions de l'alcalde en segons quins temes, han de conèixer allò que tingui a veure amb la seva parcel.la de competència. Quan se'ls interpel.la, haurien de ser capaços de respondre amb propietat, parlar amb coneixement de causa d'allò pel que se'ls requereix i demostrar un cert criteri. Això a Dosrius, masses vegades, no passa.

Els càrrecs electes de govern del nostre municipi es fan veure molt en actes públics lúdics. Els càrrecs electes de govern del nostre municipi porten paneres i fan visites personalitzades a les cases dels contribuients. Saluden nous empadronats i preparen butlletins informatius municipals. Porten avis a cases de mobles i carnisseries. Els càrrecs electes de govern del nostre municipi reparteixen butifarres a les festes i cobren tiquets pels entrepans que recollim mentre fem cua. I venen roses per Sant Jordi, participen en gincames i signen -perquè no tinc clar que les escriguin- les notes de premsa de la web.

I, també, els càrrecs electes de govern van a totes les juntes de govern local a la recerca de la mòdica indemnització de 600 Euros per assistència -se'n fan dues al mes- que, suposadament, es justifiquen per tot allò que fan i que els acabo d'explicar.

Això no té res a veure amb quines són les seves obligacions, tot i que amb el seu reiterat comportant fan que més d'un s'ho cregui. Molt d'allò que fan és accessori i tot allò que es fonamental no acaba de fer-se.

I quan els demanes un informe (que l'han de presentar en dos mesos), te'l presenten com te'l presenten. Aviat farà un any que han pres possessió. Ja els hem donat més de cent dies de gràcia. Potser ja han passat els dos-cents. Si us plau, més respecte i millor disposició a fer el que realment toca.

Humanitat enlloc de competitivitat

En el llibre de Mitch Albom "Els dimarts amb Morrie", el professor Morrie es pregunta, veient el comportament del públic d'un equip de bàsquet, quin mal hi ha en ser el segon. Realment, no n'hi ha cap.

Ara bé, massa sovint ens expliquen el contrari. Ens han dit que s'ha de ser competitiu i que el compta és guanyar. I quan es vol guanyar a qualsevol preu, l'agressivitat, l'egoisme, la insolidaritat, la trampa, la picaresca i la força desmesurada apareixen amb massa virulència. I confonem al personal, traslladant com a valors pautes de comportament que són èticament reprovables.

Si aconseguim que les generacions futures vulguin ser bones persones per davant de bons competidors estarem fent una societat millor.

Si triomfa el contrari, fracassem.

Per què?

L'última entrada als comentaris d'un dels meus posts la fa un personatge anònim i diu així:

Pues hablando de participación, no habéis convencido mucho a vuestro electorado ¿no?. ¿Que pasa, que ni lo de ICV os votais? Donde estaban los carteles y las pancartas de años atras? y los interventores? Como podeís saber un resultado de las elecciones, si ni siquiera os preocupa

Aprofitant l'avinentesa, afegeixo un grapat de perquès per veure si algú me'ls pot respondre:

Per què costa tant d'entendre que Progrés Municipal no és ni ICV ni EUiA, sinó que és un grup polític integrat en l'Entesa de Progrés Municipal que només es presenta en coalició amb ICV i EUiA a les eleccions municipals?

Per què les agrupacions locals dels partits que es presenten a les eleccions generals han de penjar cartells i pancartes si, lliurement, decideixen no fer-ho?

Per què alguns partits tenen tanta falera en col.locar interventors i apoderats en les meses que són capaços de passar-se dotze hores marcant paper com si estiguessin jugant al bingo? Per què deuen voler tota aquesta informació pormenoritzada dels que van a votar i dels que no?

Per què sospito que aquesta menció a l'absència d'interventors del sr. anònim ve donada per l'error en l'escrutini de la mesa de Canyamars que ha perjudicat ICV-EUiA? Per què hem de justificar l'error en el registre d'un escrutini electoral al fet que faltessin apoderats i/o interventors?

Per què hem de fer creure que la garantia del correcte escrutini depèn exclusicament dels interventors i apoderats -que són partidistes i parcials- i no pas els membres de la mesa i els funcionaris - que són imparcials - ?

Per què hi ha apoderats i interventors que només es fixen en el bon escrutini dels seus vots passant de possibles errors que perjudiquin o beneficiin a d'altres candidatures?

Per què m'he de fer mala sang en l'error d'escrutini a Canyamars, si crec que els integrants de la mesa -president i vocals- no es van equivocar intencionadament?

Per què m'he d'esquinçar les vestidures en la mala comptabilitizació del meu vot a la mesa electoral de Canyamars si estic convençut que l'error puntual i aïllat no té efectes trascendents en el resultat electoral d'ICV-EUiA?

Anònims savis que ho sabeu tot, responeu-me si us plau.
Interventors que ho apunteu tot de forma metòdica, dieu-me perquè ho feu.
Als Crítics conversos "Solicialistes Arrepenedits", mostreu la llum a un pobre clown.
Excel.lentíssims que vetlleu per nosaltres i ens vigileu, aclauriu els meus dubtes.
Polítics disciplinats i diligents a la veu del poder, marqueu-me el camí.

PD: Vagi per endavant el meu agraïment -a tots- per fer-me millor.

Triar escola.

Ahir era la jornada de portes obertes a l'escola del Pi i dimarts dia 11 de març serà la de l'Encarnació Fonoll. Nosaltres defensem una escola pública de qualitat, catalana, laica i propera. Per tant, aprofito per fer un post amb "visió de futur" que gira al voltant de la tria de centre per escolarització infantil i primària dels nens del municipi, tenint en compte com es preveu que quedarà la situació en un futur ben proper.

D'aqui tres o quatre o cinc anys,
es preveu que l'Encarnació Fonoll s'ubiqui definitivament a Can Massuet del Far (en un terreny que queda per sota de les piscines). La cessió d'aquests terrenys està aprovada en sessió plenària.

D'aquí tres o quatre o cinc anys,
el sentit comú ens diu que els nens de Can Massuet del Far voldran anar a l'escola que tinguin més propera.

D'aquí tres o quatre o cinc anys,
els nens de Dosrius voldran estar escolaritzats en el nucli de Dosrius. No crec que tinguin gaire interès en haver-se de desplaçar per anar a classe a Can Massuet del Far.

D'aquí tres o quatre o cinc anys,
si algú no hi posa remei, els nens de Canyamars no podran anar a peu a la seva escola; per tant, precisaran de transport escolar per anar-hi.

Per aquestes raons de futur, i tenint en compte la situació que ens han dibuixat, el sentit comú diu que

Ara,
tothom que tingui responsabilitat en aquest àmbit, ha d'informar amb claredat, sense embuts i sense reserves perquè tothom pugui decidir en conseqüència i amb coherencia, per evitar situacions futures desagradables perquè

Ara,
Hem de fer un bon procés de matriculació perquè,

D'aqui tres o quatre o cinc anys,
Pot passar que nens dels nuclis de Dosrius escolaritzats a l'Encarnació Fonoll no tinguin plaça a l'Escola del Pi i nens de Can Massuet del Far no tinguin plaça a l'Encarnació Fonoll.

D'aquí tres o quatre o cinc anys,
Pot passar que s'incrementin les dificultats de transport escolar si resulta que hi ha nens de Canyamars que demanden el servei per anar a Can Massuet i nens de Canyamars que els toca anar a Dosrius o, si bé, Si resulta que hi ha nens de Dosrius que el necessiten per anar a Can Massuet o si resulta que hi ha nens de Can Massuet que el necessiten per anar a Dosrius.

Per tant, tenint en compte la situació actual,

Ara,
El més lògic és que la gent de Can Massuet del Far vagi a l'Encarnació Fonoll, perquè és la que, en un futur proper, es preveu que tindran a prop.

Ara,
El més normal és que la gent de Dosrius s'ubiqui a l'Escola del Pi, perquè l'Encarnació Fonoll deixarà d'estar en els terrenys de Can Batlle.

I pels de Canyamars, que no tenen escola propera?

Ara,
Penso que els nens de Canyamars voldran anar, majoritàriament, a l'escola del Pi. Tal i com estan les coses, aquest ha de ser el centre de referència i no té massa sentit distribuir-los entre els dos centres perquè, per exemple, faria molt més complicat la necessitat de transport que la gent d'aquest nucli demandarà, encara que sigui pagant. Encara que sigui pagant molt, massa.

Finalment, dir-vos que aquest post l'he enfocat, bàsicament, a valorar les escoles del nostre municipi en funció de la seva ubicació perquè parteixo de la consideració personal que el nivell pedagògic de les nostres escoles serà similar. A més, m'atreveixo a dir que, pel que fa a les instal.lacions, el fet de cursar tres o quatre o cinc anys en els actuals i mal dits "barracons" no implica que no es pugui garantir la qualitat educativa i el comfort per aquests alumnes.

NOTA A PEU DE PÀGINA:
Si algú precisa de més informació sobre tot el procés de prematriculació que ara s'enceta o per qualsevol qüestió relacionada amb l'ensenyament, el convido a que ens faci arribar les seves opinions a la gent de Progrés (una candidatura on hi ha molts docents que coneixen molt bé el món escolar), enviant-nos un e-mail a progres@inicia.es o deixant-nos comentaris en aquest post. Gustosament respondre'm.

Condicions per la participació.

Si a un polític li pregunten si està a favor de la participació ciutadana dirà, sense pensar-s'ho, que és una de les seves prioritats i que, sobretot, vol que tothom participi i voti.

Ara bé, sabem que entén cadascú per "participació ciutadana"?. A mí em sembla que no. En aquest post pretenc explicar els perills que poden provocar un mal funcionament i un descrèdit d'aquests òrgans i consells de participació. Serà interessant valorar-los i establir les solucions
que se m'acudeixen:

PRIMER PERILL: quòrums insuficients i/o esbiaxats.
Aquest fet pot ser fruit de moltes qüestions però, bàsicament, la mala publicitat, el desconeixement de l'existència d'aquests òrgans i l'avis sel.lectiu d'uns en detriment de la desinformació vers uns altreso en poden ser les principals causes. Donem solucions als problemes. Una difusió clara, explícita i massiva de l'existència d'aquests òrgans n'ha de ser la fòrmula. Bans informatius, anuncis en el full, la pàgina web i en el taulell d'anuncis, etc. Fins i tot, demanar a totes -dic totes- les entitats registrades del municipi que se'n facin resò en els seus associats o mebres.

UN ALTRE PERILL: els funcionaments desordenats de les convocatòries.
El temps és limitat i s'ha de perseguir concreció en les resolucions. Penso que aquelles entitats i persones interessades haurien de registrar-se en una base de dades d'entitats i persones que vulguin participar. S'ha de saber en qualitat i en representació de que o de qui es participa. Fet això i, amb una certa antel.lació, haurien de confirmar l'assistència i la voluntat d'intervenir en l'acte per garantir-li a tothom l'ús de la paraula. A més, és bàsic l'establiment d'un ordre del dia que faci de guió dels temes i qüestions a tractar. Finalment, si volem crear òrgans de participació útils, és condició necessària que la periodicitat de la convocatòria sigui estable i que no falli.

EL TERCER: Un escenari que coaccioni al participant.
S'ha d'establir un posada en escena agradable que no condicioni als participants. Gent reunida al mateix nivell. Dit això, no hem d'oblidar que, en certs temes, caldran opinions tècniques qualificades que donin directrius, informacions i dades precises amb una sòlida argumentació tecnico-científica.

EL PERILL MÉS IMPORTANT: que les conclusions dels òrgans de participació no tinguin reflex en les decisions que prengui l'equip de govern.
Aquests òrgans acostumen a tenir un caràcter consultiu i la decisió l'aplicarà aquell que governi o el ple de l'ajuntament. Si els òrgans de decisió no són sensibles a les resolucions d'aquests instruments de participació, generem frustració a aquells que participen. Per resoldre aquest perill no cal invertir diners ni demanar subvencions; cal voluntat política. Nosaltres la tenim.

Els que manen la tenen? Diria que no.

Herencies Franquistes.

Han passat més de trenta anys des de la mort de Franco però és evident que, encara avui, patim molt les conseqüències dels quaranta anys de dictadura. L'acció d'aquell règim té efectes sobre generacions que no el van viure i moltes de les concepcions, perjudicis i mancances de la nostra societat tenen una explicació en el fer del franquisme i dels franquistes.

Entre moltes altres coses, el franquisme va ser nefast per l'educació. L'escola de la República era avançada i moderna; el règim se la va carregar i ens instaurà un model propagandistic i adoctrinador. Els règims feixistes pretenen controlar la població allunyant-la del coneixement, perquè els que tenen coneixement i fan ús de la raó són la gran amenaça pels que han triomfat per la força i per la propaganda. I, a molts, les consignes i el model paternalista i adoctrinador del franquisme els va calar fins el moll de l'òs.

Un model paternalista de societat anul.la la creativitat, ataca la imaginació i la iniciativa, persegueix el sentit crític i busca aniquilar-lo. La figura paternal i autoritària del dictador dóna premis a l'obedient i castiga amb duresa a qui el qüestiona. Ataca l'autoestima del que es mostra diferent i planteja alternativa. Tot per mantenir el poder.

I aquests règims autoritaris, ja sigui per una bona propaganda, ja sigui per una indiscutible capacitat de seducció, ja sigui per interès o ja sigui per por, aconsegueixen tenir molts adeptes. Molta gent s'hi pujà al carro. Molta gent deia amèn a tot per aconseguir els favors del poderós. Això passava en dictadura.

Malauradament, avui, també passa en democràcia. Hi ha adeptes embaucats. Hi ha nous adeptes que canvien de jaqueta. N'hi ha que sempre aposten a cavall guanyador i n'hi ha que busquen estatus i diners. I si els donen això, tot els hi està bé. I voten a favor. N'hi ha d'ignorants i n'hi ha d'altres que se'l fan per intentar, sense massa èxit, tenir la conciència més tranquil.la.

Dir és fer. No n'hi ha prou però no és poc.

Quan em poso el vestit de càrrec polític a l'oposició, m'imagino que a algú li pot semblar que estic permanentment enfadat o trist o ressentit o frustat o que envegi res que d'altres, potser, tenen. Res més lluny de la realitat. Parlo mirant a la cara. Procuro mantenir un criteri argumentat i coherent. Sóc respectuós. Fins i tot, sóc capaç d'ironitzar i posar-hi un punt d'humor a situacions que potser no em resulten agradables. I em molesto i m'enfado i m'indigno, sí. Però no ho faig des d'un sentiment d'animadversió personal cap a ningú. Ho faig des d'un sentiment de creure que alguna cosa no funciona correctament. En creure que hi ha una millor manera de fer les coses. I miro d'explicar-la. Però només puc explicar-la. Ja voldria tenir major capacitat per incidir en les decisions que prenen d'altres.

I us poso alguns exemples en temes d'actualitat:

>> Transport escolar. Defensem que, en els serveis no obligatoris,es generalitzi la política de terços com a sistema de finançament. Hem anat funcionant d'aquesta manera i les persones s'han queixat quan els increments de preu del servei eren inacceptables.

>> L'ubicació de l'escola primària. Abans que es decidís proposar els terrenys de Can Batlle com a ubicació, ja vam dir que seria positiu fer-ne un anàlisi de les diferents alternatives. Ningú va tenir cap consideració cap a les nostres manifestacions, argumentant que el departament d'educació només es plantejava fer-la a Can Batlle. Ara, l'equip de govern ha dit, com es diu en castellà, "donde dije digo digo Diego" però es torna a tirar pel dret sense una valoració seriosa de les alternatives d'ubicació i de les conseqüències que se'n derivaran de la tria. Necessitem que siguin contrastables i públiques les opinions de docents, de mares i pares, d'alumnes, de polítics, de tècnics, etc. per decidir qüestions tan trascendents com la ubicació d'una escola.

>> Can Canyamars. Independentment del cost de l'arranjament, - que serà el que serà -, l'ajuntament ha d'assumir un 50%, del mateix perquè els propietaris porten molts anys amb dèficits importants en la prestació de serveis, malgrat que han pagat taxes i impostos similars als dels nuclis urbans consolidats. Com que de la urbanització, els propietaris n'obtindran una millora sustancial, entenem que han de ser corresponsables en el pagament d'aquestes obres. Així de senzill. A més, cal informació clara, veraç i complerta. Prou propaganda barata.

Bé, aquí tenim tres exemples clars del nostre posicionament. La nostra responsabilitat ineludible és la proposta d'alternatives en comissions, plens i allí on se'ns convidi per fer-ne. Les preparem i les expliquem. Una altra cosa és que ens les considerin. Però això no depèn de nosaltres. Depèn dels que ens governen, perquè és evident que l'actual majoria absoluta ens dóna poca capacitat per incidir en res si no hi ha certa sintonia en els plantejaments.

Per nosaltres, Dir és exteoritzar i donar alternativa. Dir és posicionar-se. Dir és denunciar. Dir és marcar una pauta, una actitud, un comportament. Dir és comprometre'ns. Dir és diferenciar-nos de l'instint animal.

Dir és fer. No n'hi ha prou, però no és poc.

Resposta al sr. Jordi Fort

Apreciat Jordi Fort,

M'imagino que, com a veí de Canyamars que sóc i antic alumne de l'escola de Dosrius, vaig ser dels primers "perjudicats" per la pèrdua de l'escola a Canyamars i vaig ser dels "beneficiats" pel transport escolar gratuit cap a l'escola de Dosrius. Vaig ser dels que, durant un temps anàvem a escola amb taxi. I penso que la gent de Canyamars vam perdre més del que vam guanyar. No sé quins van ser els motius que es decidís unificar l'escola primària a Dosrius i en base a quins criteris es va fer, però és ben clar que se li va donar molt poc valor a la utilitat social d'una escola al mateix nucli de Canyamars, independentment del número d'alumnes a que donés servei.

Des d'aquesta perspectiva, doncs, la gran reivindicació que s'ha de fer és:

Torneu-nos l'escola de primària a Canyamars! (Reivindicació que subscric).

Ara bé, tenint con compte el ritme que portem en aquest municipi, trigarem en veure complert aquest desig.

Suposo que queda ben clar, doncs, que em semblaria perfecte que es garantís un transport escolar gratuït.

Quan Progrés Municipal defensa una proposta de finançament del servei on part del cost recau en els usuaris, persegueix un punt d'acord que avui existeix, ja que fins ara s'ha estat funcionant d'una forma similar a la que plantegem. A més, també defensem la "política de terços" perquè això implica proposar un criteri generalitzable al finançament d'altres serveis que s'ofereixin des de l'ajuntament o des de l'administració pública.

Com que sé la preocupació que et suposa tot el tema de Canyamars, aprofito l'ocasió per dir que em sembla que, tant en el tema del transport escolar com en el tema de l'arranjament a Can Canyamars, es manté una postura rígida i autoritària per part d'un equip de govern que sempre tira pel dret, sense analitzar i essent molt poc sensible de com una decisió afecta a col.lectius més o menys importants.

Perquè, al final, l'únic argument que dóna l'ajuntament és que "l'ajuntament no té competències i això no ho pot (ni vol) pagar-ho". Aquest dèbil argument passa per sobre dels impostos que el contribuient ha pagat, de les manques de manteniment que hi ha hagut, dels compromisos antics, d'una mala gestió i fiscalització de l'administració local al llarg de temps, de l'inconvenient que suposa tenir l'escola lluny d'on es viu, etc., etc.

M'atreviria a dir que les mares i pares veuen que hi ha una altra manera millor de fer les coses. També m'atreveixo a dir que els propietaris de Can Canyamars saben que existeix la possibilitat de fer-ho més bé.

Nosaltres proposem un estil de relació entre la ciutadania i els responsables públics diferent al que hem tingut fins ara, perquè obtinguem sol.lucions més satisfactòries que la ja coneguda de "pagar i callar" que es proposa a Can Canyamars i a les famílies dels nens i nenes que agafen el transport escolar.

Ens expliquen que l'ajuntament no pot, ni és viable, ni ha de pagar res de l'arranjament a Can Canyamars. Diuen, també, que no és cosa seva ni es pot destinar més recursos al transport escolar.

- Tú t'ho creus, Jordi? Jo no, Progrés Municipal tampoc.

Salut i a reveure.

Sobre el transport escolar

En referencia al nostre posicionament sobre el transport escolar, podriem apuntar-nos al carro del legítim “transport escolar gratuit, ja” . Subratllo que és legítim i, fins i tot, desitjable. Ara bé, com sempre hem dit i mantenim, nosaltres considerem acceptable el finançament de la prestació aplicant una política de terços on una tercera part del cost previst del servei l’assumís una administració supramunicipal, una altra tercera part, com a mínim, hauria d’anar a càrrec de l’ajuntament i, com a màxim, la tercera part del cost previst del servei l’hauria d’assumir el col.lectiu d’usuaris.

Si fem cas dels fets, en l’últim ple de l’ajuntament de Dosrius l'equip de govern va aprovar el pressupost pel 2008 amb una partida de despesa de transport escolar a finançar amb ingressos recaptats a l’usuari. Això és el que proposa l'equip de govern, que ha inclòs una partida de subvencions al transport que resulta insuficient pel col.lectiu de famílies que han de fer ús d’aquest servei. La resta són paraules i bones intencions. Res més.

De la situació que s’ha creat, el més trist és que ha calgut que els pares i mares fessin una queixa ferma i visible perquè se’ls tingui en consideració. Pares i mares que, fins avui, han fet front a part del cost econòmic del transport. Sense fer soroll. Amb responsabilitat. És per això que mereixen, en primer lloc, rebre per part dels governants un tracte sensible i una actitud real de defensa dels interessos col.lectius legítims i és inadmissible sentir veus de l’equip de govern que es justifiquen dient que aquests assumptes no són de la seva competència. I ja és hora que la informació es doni de forma clara, concreta i complerta. Fa temps que es porta a terme una política de missatges ambigus que, si bé en un primer moment, tranquilitzen i apaivaguen els ànims dels que no veuen clar la resolució dels assumptes que els preocupen, es van tornant en contra dels qui no han complert la paraula. I ja està bé que es segueixi acusant a l’oposició de manipuladors, inventant-se trames extranyes de desestabilització per guanyar temps i desacreditar a les altres opcions polítiques.

És molt important que els càrrecs polítics justifiquem la nostra posició en funció del que entenem que és just. I no és just que, d’un any a l’altre, el cost que ha d’assumir per un servei un contribuient pugui incrementar-se en els termes que s'està plantejant.

PD: si alguna persona precisa qualsevol aclariment, interpretació o concreció d'allò pressupostat, la convido a que en faci esment en aquest espai de comentaris i, gustosament, ho contestaré. Agrairia que s'identifiqués convenientment per saber a qui m'adreço.

Estètica i menjar pels ulls.

Permeteu-me que faci un particular exercici imaginatiu sobre l'estètica dels polítics masculins:

El retrat robot d'un personatge de dretes del PP, podria ser un individu ben enclenxinat amb camisa blava amb ratlles blanques amb coll i punys blanques. En ocasions, aquells que deixem corre la imaginació en qüestions com aquestes, també ens els imaginem amb un corsé molt sexi.

Els d'esquerra republicana, els fem amb camisa de quadres cordada fins el botó de dalt de tot, amb espardenyes de betes o xiruques i pantalons de pana.

Els socialistes, amb aquell accent andalús tant d'en Guerra i d'en Felipe, amb bones patilles i americana de pana amb els colzes apedaçats.

Els de Convergència i Unió els vestirem com els del PP, però sense tantes ratlles ni tan colls ni tants punys blancs ni tantes clenxa amb gomina i, no vull ser dolent, sense el corsé sexy.

I, finalment, permeteu-me que em distregui a descriure el retrat robot de l'opció que represento. El tòpic diria que el cabell llarg és molt corrent, mal afaitat, els més ortodoxos amb barbes Bakunianes d'aquelles que deuen amagar de tot. Els nostres joves urbanites han d'anar amb samarreta, bossa de cartells reciclats i ulleres rodones . Amb bici. Samarretes amb missatge enlloc de camises i mai corbata. Sabatilles esportives i el mocador palestí -kafiya- com a símbol de solidaritat amb la situació a palestina.

És evident, doncs, que les aparences estètiques enganyen molt.

Al polític, reclamem-li coherencia i credibilitat i no ens els mirem tant. No escoltem només el que ens diu i analitzem més el que fa a l'hora de decidir atorgar-li -o no- la nostra confiança.

I és que fem treballar massa els ulls!!! (vet aquí tanta vista cansada).

Si us plau, no mengem només per la vista; en ocasions, ens decebrà la tria i, sovint, se'ns escaparà l'oportunitat de tastar gustos fabulosos.

Apa, a afartar-nos mesuradament per Nadal!!!

BONES FESTES

Que ens convé,....

Què ens convè: Càrrecs electes professionalitzats o gent preparada amb ofici que ocupi càrrecs electes?

Sense cap dubte, la segona opció.
L'exercici del càrrec polític no s'ha de convertir en una professió, malgrat que la tendència que es porta actualment va marcant el contrari.

Interessen les persones que s'apropen a la política amb l'ànim de responsabilitzar-se de decisions que afectaran a la comunitat que l'ha escollit i en desenvolupar un càrrec de representació institucional amb honestedat.

Ens interessen gent amb fortes conviccions ideològiques i ètiques.
Gent autoexigent i amb capacitat autocrítica.

Simples gestors no calen.
Gent guapa i simpatica sense res més tampoc.
Líders carismàtics i prou sempre ben lluny.

Els números i prou no expliquen res.

A finals d'any, arriba el moment de l'aprovació de les ordenances fiscals i del pressupost municipal pel proper exercici.

Quan parlem de taxes i impostos, es centrarà molt el debat en si els increments que es proposin (perquè no crec que hi hagi decrements) són excessius o no. Ara bé, penso que ens hem de fixar si les ordenances poden ser millorables en l'aplicació de criteris de justícia, equitat i simplicitat a l'hora d'establir el disseny de les diferents taxes i impostos que regulen les ordenances.

Pel que fa als pressupostos, l'equip de govern s'ha limitat sempre a cobrir un mer tràmit portant el "totxo pur i dur" de partides i números sense publicar cap plà d'actuació municipal que expliqués i justifiques els imports d'aquest document; sempre hem reclamat que cal un plà d'actuació municipal que acompanyi als pressupostos per saber, a més de QUANT tenim previst gastar, COM, EN QUÈ i PERQUÈ.

La nostra opció sempre ha estat un plà d'actuació municipal que es presentés per la totalitat del mandat. Anualment , caldria presentar el detall d'allò que es pretén fer en cada exercici . Mai en el nostre municipi s'ha fet res semblant i és evident que l'implementació d'aquests instruments de gestió suposarien, certament, un impuls per modernitzar la gestió econòmica de l'ajuntament i per visibilitzar les intencions dels que governen.

Finalment, us proposo un exercici: Introduiu "plà d'actuació municipal" al Google (o qualsevol altra cercador)i repasseu-ne algun. No és de sentit comú que cal desenvolupar algun document similar?

Patates

Porto dies sense penjar res al blog. Una densa agenda personal i professional m'ha absorbit tant que m'ha fet desocupar alguns temes, entre ells l'actualització del meu blog.

Cal que hi posem remei. I res millor de parlar de quelcom ben terrenal: la patata.

Ja ho deia la trinca que l'home ve de la patata. Una bona part del cos humà és aigua però, segurament, un bon percentatge també és patata. Des que aquest tubercul va arribar a Europa des d'Amèrica ens ha canviat la vida, creant-se una estreta relació entre elles i nosaltres.

El Maresme exportà milions de tones de Mataró Potatoes a Anglaterra. Els nostàlgics de la mili no serien els mateixos si no s'haguessin fet un fart de pelar-ne i, en èpoques de penúries alimentícies, la patata fou el recurs que no desertà mai de la seva obligació: alimentar. Amb la globalització i el Mc Donalds, la patata fregida també s'ha mantingut com a fidel protagonista dels moderns àpats que triomfen al món.. En definitiva, que les patates de totes mides, textures gustos i colors, sempre estan disposades a servir.

Així, doncs, és més que evident que les patates es mereixen un homenatge sincer-potser també se'l mereixen les ronyonades castigades dels que les colliren - i està molt bé que la gent de l'associació de veïns de Can Canyamars li dediquin un matí a degustar-les.

I demà és el dia. Al costa del plà de Can Sus es podrà fer un tastet i algunes les menjarem fredes. Ara bé, la patata de l'arranjament de Can Canyamars, de ben segur, que la trobarem ben calenta.

Qui l'agafa? La cuinarem bé?

Esperem que els cuiners la rectifiquin com cal i els comensals la paeixin bé.

Voluntat diferenciada: La gestió sostenible del territori.

Sóc de l'opinió que, com a regidor sense responsabilitats de govern, la principal tasca que tinc encomanda és el control de l'acció de govern i la defensa de les tres fermes voluntats que expliquen les vint propostes concretes que feiem en el nostre programa electoral.


Aquestes tres voluntats són:


>> Gestió sostenible del territori.
>> Més i millors serveis a les persones.
>> Modernitzar la gestió de l'ajuntament i fomentar els valors democràtics i la participació.

Fins aquí, podriem concloure que tothom hauria de creure en aquestes tres voluntats. Ara bé, fixant-nos en allò que s'ha fet o s'ha deixat de fer, podem explicar quines són les diferències entre aquells que proposem alternatives i els que han hagut i hauran de gestionar fins l'any 2011. En aquest post, pretenc explicar la primera de les voluntats adalt assenyalades.

>> Gestió sostenible del territori.

L'ús d'aquesta expressió és molt tòpica i recurrent. Tothom està per la sostenibilitat i és evident que part d'aquesta sostenibilitat anirà lligada a, per exemple, que el ritme de construcció sigui gradual i, molt important, que els serveis arribin en la mateixa proporció que creix la població.

És evident que, per bé o per mal, a Dosrius anem tard. El municipi és un dels que ha patit durant els últims anys un increment de la població dels més grans de Catalunya. S'han cursat un gran nombre de llicències d'obra nova en un cicle expansiu de la construcció. L'equip de govern ha donat joc a aquesta tendència amb contínues modificacions puntuals de les normes subsidiàries per tirar endavant projectes de construcció de gran envergadura i de desenvolupament molt ràpids en el temps. Aquest és un senzill i pervers camí per obtenir diner fàcil per l'ajuntament.

Per exemple, si ens fixem en el desenvolupament dels polígons industrials, podem constatar que, si bé és veritat que a Can Carinyo no hi haurà naus, això s'ha fet a costa d'una major densificació de la indústria que es situarà prop de la carretera de Dosrius a Argentona, donant major ocupació per promoure naus industrials. Normalment, aquestes actuacions s'han justificat dient que s'han obtingut importants sumes de diners a canvi.

I ara resultarà que tot té un preu? Nosaltres pensem que hi ha coses que no el tenen i ens sembla que a vegades s'ha anat massa enllà. La nova carretera -que ens ha fet la Generalitat- millora sustancialment l'accés que teniem fins ara, però ens ve, a curt i mig termini un important increment de transport privat derivat de l'increment d'habitatge i del desenvolupament de les naus industrials en els polígons de la zona. Voliem una millor carretera -i la Generalitat ens l'ha fet- però s'ha fet una bona gestió urbanística? Nosaltres pensen que no perquè constatem que s'ha anat a remolc d'un cicle expansiu de la construcció que, principalment, ha beneficiat interessos privats més que no pas els interessos generals de la població de Dosrius, Canyamars i el Far.

La nostra alternativa sempre ha estat que la gestió sostenible del territori implica, necessàriament, el traç d'unes línies clares d'actuació marcades després de l'anàlisi global de tot el terme municipal que haurien de ser l'argument de les posteriors decisions en matèria d'urbanisme. Hi ha moltes qüestions que estan en discussió com són l'arranjament de Can Canyamars, la ronda sud de Dosrius, etc... sobre les quals s'ha de fer, com a mínim, l'esforç d'escoltar més propostes que la pròpia que té l'equip de govern sobre aquestes qüestions.

I això no s'ha fet.

En definitiva, he sentit moltes vegades l'expressió menjar poc i païr bé i el que hem fet és "menjar-nos ràpidament part dels nostres espais"; potser ens costarà pair-ho.

Ironitzant per no plorar.

12 de setembre. S'inicia el nou curs escolar. Les escoles i els instituts reben avui als alumnes que els donen sentit i vida. És el primer senyal que l'estiu comença a agonitzar i la tardor ja ens saluda. I el Punt comenta una curiosa notícia respecte a les mancances que alguns pares i mares han denunicat respecte a la instal.lació dels mòduls provisionals de la nova escola de primària. Es queixen del mal accés a peu i que l'espai és insuficient (s'haurà de desmuntar cada dia el menjador per tenir aula de psicomotricitat).

I quina és la resposta de l'ajuntament? Segons el que es desprèn de la notícia al Punt, la conclusió és que a Dosrius tothom pot estar molt content, perquè hi ha molt per fer!. A Dosrius, Canyamars i Can Massuet no hi ha espai per la queixa perquè tenim molt per fer. Quin goig tan gran és tenir tant per fer i durant tant de temps!
Quina sort que tenim a Dosrius que ens trobem amb la eterna possibilitat de millorar moltíssim!

Ai, ai, ai! Quin greu que em sap veure els municipis propers que ja tenen escola bressol municipal (també ha començat l'escola pels infants de zero a tres anys). Què afortunat sóc de ser canyamessenc per poder dur la meva filla a l'escola bressol de Cardedeu, no havent de fer una cosa tan trista i ordinària com poder-la dur a una escola del meu poble.

En definitiva, deu ser que és molt trist veure un municipi amb una escola i un institut acabat, amb uns pavellons moderns i ben equipats, amb un espai de lectura i estudi modern, amb un servei de clavegueram i aigua en condicions i, sobretot, amb Can Canyamars acabat.

Vinga, que segueixi l'eufòria desmesurada que tot està per fer,... o quasi tot, que les cases de Can Santpare no s'aturen.

Setembre i la mongetada de l'aplec.

Setembre, celebrem l'aplec a Canyamars (que ja no és el que era des que no es fa al pla dels Bolets). Tot i que, certament, quasi res mai és el que era. Ni el pla dels Bolets tampoc és el que era, ni la font d'en Homs que està al costat. No sóc, precisament, dels que pensi que abans tot era millor però és evident que, en aquest cas, l'entorn no estava tan descuidat. Ara sí, i molt. Abans feiem la mongetada al Pla dels bolets i els que llavors érem infants, arribàvem amb el cul dels pantalons ben bruts després de fruir de multitud de baixades pels marges. Sempre anava tot amb un un cert retard -però tampoc teniem tanta pressa-. Els refrescos estaven en les portadores plenes de glaç i aigua. Bevíem de la font, agafàvem capgrossos de la bassa tot i el risc de caure-hi (a mí em passava sovint). Les famílies es portaven la taula plegable i les cadires. Si algú venia sense, algú li feia lloc.



Fa temps que es fa al pavelló. Diuen que és més còmode i la pluja no juga males passades. També és més còmode la nevera i és més comfortable l'aire condicionat o la calefacció i més polit el tobogan. Però cal recuperar aquests espais i, sobretot, cal tornar a gaudir-los. L'interès privat i el públic han de convergir. Si no fem perquè això succeeixi, haurem perdut un camí senzill per fer Canyamars una mica millor. Haurem perdut la possibilitat que els nostres fills s'embrutin, es mullin, suin, corrin i gaudeixin del millor de la festa (sense despreciar, però, la sardana, les mongetes, la butifarra i la cansalada).

El projecte d'arranjament de Can Canyamars: Quin, qui, com, quant i quan es paga?

Aquells que tenen la responsabilitat de decidir sobre alguna qüestió a millorar han d'escollir, necessàriament, entre dues opcions: no fer res o actuar. Si decideixen actuar (que és del que es tracta), el ventall de possibilitats s'amplia extraordinàriament; les mesures a prendre per resoldre problemes no acostumen a ser úniques i senzilles, sinó que són complexes i variades.

Des de les administracions es tiren endavant accions que afecten directament a les persones i és desitjable que aquestes assumeixin en positiu els efectes de les les noves decisions. Formes elegants, la negociació i bona capacitat diplomàtica ajuden a aquest objectiu.

Si aquesta reflexió la portem al tema concret de Can Canyamars, és evident que l'ajuntament ha d'actuar sobre la degradació que pateix la zona i els dèficits de serveis que tenen els que hi viuen. Lògicament, Progrés Municipal va recolzar el canvi de sistema perquè, havent fet consultes a experts, s'arribava a la conclusió que, donades les circumstàncies, es pensava que era el camí més ràpid per avançar en la resolució del problema. Era evident que es deixa de banda l'altra opció i es fa amb totes les conseqüències.

Els que governen el municipi prenien decisions. Es decideix encarregar la redacció dels projectes de reparcel.lació i d'urbanització com a mesures imprescindibles per tirar endavant el procés; Progrés no veu cap problema en que es redactin aquest dos estudis. A més, la única veu visible de representació dels propietaris se'n mostrava favorable i recolzem la decisió.

Per tant, Progrés Municipal no va, sistemàticament en contra de l'acció de govern. No posa "pals a les rodes", però aquestes decisions prèvies que va prendre Progrés Municipal no condicionen, en cap cas, els aspectes que han generat la discrepància sobre la forma de gestionar aquest tema, perquè nosaltres entenem que el gran escull està en decidir com es paga l'arranjament. I en això estem en contra de la postura que, actualment manté l'equip de govern. Ve de molt lluny, doncs, que Progrés insta a l'ajuntament a pensar com i, sobretot, qui havia de pagar l'obra.

El problema estarà més ben resolt si es respon satisfactòriament a quin arranjament es fa, qui ho pagarà, com es pagarà, quants diners es pagaran, i quan seran els moments de pagar. Avui aquests interrogants persisteixen; la important massa crítica d'afectats aporten arguments que cal tenir molt en compte. I tot es fa més complicat perquè estan molt malmesos els canals de comunicació i les vies de negociació entre aquests col.lectius crítics i l'ajuntament. Les dots diplomàtiques municipals han estat poc eficaces, fet que no em sorprèn gens quan resulta que tenim piròmans que se'ls encarrega apagar focs.

El ple del 12 de juliol, la Política de Pedaços i la censura.

Hem trigat dos plens del nou mandat per constatar que la veu del grup municipal de Progrés resulta pesada. Bé, pesada des de la visió de l'equip de govern. El sr. Alcalde va atrevir-se a acusar-me de "repetitiu i de fer masses interpretacions polítiques", amenaçant que, si continuava en aquella línia, el.liminaria els segons torns de paraula. El vaig convidar a que ho fés o que em limités el temps d'intervenció. De totes formes, em sembla molt greu que s'atreveixi a amenaçar simplement perquè no li agrada i li resulta pesat allò que es diu en el ple.

Per cert, seria desitjable que es donessin les indicacions oportunes perquè es garantís les condicions mínimes de treball als càrrecs electes de l'oposició. Fins ara no s'ha complert i la llei així ho exigeix.

Només hem trigat dos plens per constatar que al ple només s'hi porten temes per seguir en la línia de la política dels pedaços.

El primer pedaç va ser l'aprovació els preus públics del transport escolar de l'institut per poder passar el rebut de cobrament del servei als usuaris de l'autobús després que s'hagi acabat el curs ( i hagin passat les eleccions) i sense tenir prou garanties que els usuaris coneixessin ambcerta exactidud el cost que els suposava l'esmentat transport. Com que no hem d'esmenar la plana dels que fan mala gestió, vaig votar en contra.

S'han establert les contribucions especials per la neteja de les franges perimetrals. Els propietaris de les urbanitzacions i les que no ho són -però en tenen tipologia- hauran de pagar part d'aquestes tasques de neteja que beneficien al conjunt del territori, malgrat que l'actuació es concreti en les urbanitzacions de Can Valls, El Castell, Can Canyamars i Can Massuet del Far.
S'han fet aquestes tasques de neteja perquè la llei així ho obliga -cosa que ens sembla correcte-, però ha d'existir una visió conjunta de totes les actuacions que s'han de procurar realitzar per prevenir incendis. I el cost d'aquest conjunt d'actuacions per la prevenció ha de ser assumit per l'ajuntament a càrrec de recursos públics o compartit globalment per la població, que no vol dir que tothom pagui el mateix, sinó que tothom, en la mesura de consideracions diverses, hauria d'assumir part dels costos d'aquest servei importantíssim en una població com la nostra. Per tot l'exposat, nosaltres vàrem votar en contra.

També s'aprovaren (malgrat el nostre vot en contra) dos temes en relació a modificacions puntuals de les normes subsidiàries, sense que no es vegi cap senyal del que realment convé que és rellegir i actualitzar globalment allò que té a veure amb la planificació urbanística del municipi.

I, finalment, aquest any pagarem la seguretat social derivada de pagaments per productivitat als treballadors que no es van liquidar en el seu moment. Sigui per mal assessorament o per desconeixement, tot plegat és mala gestió. Més de 80.000 Euros que s'haurien d'haver pagat perquè, suposo, que tots estarem d'acord que l'administració pública ha de ser la primera en donar exemple i complir amb les seves obligacions davant la Seguretat Social; llastimosament, el cas de l'ajuntament de Dosrius no n'és un exemple.

Informant (sense opinar) sobre Can Canyamars.

Ahir va haver una reunió per tractar les al.legacions al projecte executiu d'urbanització de Can Canyamars.

Estàvem convocats a la sala de plens de l'ajuntament totes aquelles persones que vàrem presentar alguna esmena al projecte; El Grup Municipal de Progrés va fer-ho en el seu dia, reclamant que calia aprovar el projecte després d'un procés participatiu potent com a mitjà per apropar postures entre el gran gruix de col.lectiu veïnal i l'ajuntament, perquè si hi ha conflicte hi haurà demora en l'inici de l'execució de l'obra. De totes maneres, vaig lamentar que no s'hagués convidat als grups municipals a participar de la reunió, ja que jo assistia com a representant d'una entitat que va al.legar però no pas com a representant polític del consistori.

La convocatòria era a les set. Els assistents a la reunió quedàvem a diferent nivell. Dalt de l'entarimat, les autoritats i els tècnics ocupaven els llocs que habitualment ocupen els regidors en les sessions plenàries (amb ampolla d'aigua inclosa). La resta, sense aigua i a un nivell inferior, seiem a les cadires destinades al públic.

En primer terme, va obrir la reunió el sr. Alcalde que la presidia i, atenent a una primera sol.licitud d'un membre de l'associació de veïns de Can Canyamars, se li donà la paraula. Aquesta persona afirmava que la seva associació volia que s'aixequés acta notarial de la reunió i que no s'havia permès a la sra. Notaria donés fe del que allí s'havia de dir. Entenia que no hauria d'haver cap problema que allò que es digués en la reunió constés en acta i que, davant la negativa de redactar una acta oficial de la reunió, bona part de les persones assistents a la reunió abandonaven la sala de plens.

Tot seguit, el sr. Alcalde va constatar que no havia autoritzat a la notaria a redactar una acta de la trobada i que no s'aixecaria acta d'aquella reunió que s'emplaçava en el marc d'una trobada no oficial entre els que vàren fer al.legacions i aquells que han de resoldre-les.

A partir d'aquí i amb la sala de plens més buida, algunes de les intervencions van girar al voltant de qüestiones tècniques en que, de forma molt breu, els tècnics van donar un argument del perquè de les sol.lucions proposades i van recollir aportacions puntuals per afinar en el projecte. No es preveu cap canvi sustancial en la solució proposada.

D'altres intervencions, però, evidenciaven que el gran escull entre propietaris i ajuntament està en aclarir si l'ajuntament té responsabilitat i ha d'assumir part dels costos d'arranjament que es contempla en el projecte. Així de senzill. La postura de l'equip de govern es ben clara: l'ajuntament no es fa responsable ni pagarà res del que reclama gent de Can Canyamars. Només es destinaran recursos públics si d'altres administracions (diputació, generalitat, etc...) donen subvencions. Es neguen a dedicar recursos públics municipals a l'arranjament de Can Canyamars i conviden a tirar endavant accions legals als veïns, si ho creuen oportú.

I sobre els diners, la previsió d'arranjament és de 10.529.274,94 euros. Si es preveuen 522 parcel.les, el cost mitjà previst per parcel.la estarà al voltant d'uns 20.000 Euros. Ho dic jo mateix i ho constaten els tècnics de la diputació, que saben matemàtiques.

L'oposició és imprescindible.

L'oposició en democràcia és indispensable com ho és el propi govern. Us imagineu que sospitós seria un model on no n'hi hagués oposició? A quin model ens traslladaria? Segurament a alguna cosa que s'allunyaria de la democràcia.

L'oposició ha de fer, entre d'altres tasques, qüestionar allò que es decideix, perquè no existeix la veritat absoluta. És preferible un qüestionament dur i contundent cap a l'acció de govern, que pugui ratllar la desmesura, a un discurs sumís i ressignat a les voluntats dels que tenen el poder.

Hem de buscar fòrmules per construir el consens, no pas donar-lo per fet a priori; l'oposició no pot caure en l'error de signar xecs en blanc, siguin quin siguin els resultats electorals produïts i malgrat la comoditat que, potser, suposaria mantenir una actitud d'aquesta naturalesa.

La meva experiència em diu que el més dur de l'oposició és haver-se de mostrar indignat i molest per decisions que veus que, sense remei, es portaran a terme sense que ningú es ruboritzi, sense que cap dels que la prenen hagin pensat en cap moment que haurien de rectificar perquè és molt evident que existeix la creeença que la rectificació pública és una senyal de feblesa. Amb massa freqüència, es pretén imposar-se per la força física que donen els resultats, accentuant-ho amb una negació de mitjans per facilitar la tasca opositora.

Aquesta actitud de força bruta venç, en moltes ocasions, a la força de la raó i, sobretot, a la força moral. Però, lamentablement, ni convenç ni és positiva, tot i que avui a algú li pugui semblar.

I d'altruïsme, gens. (Sessió del 26-6-07)

Resulta especialment interessant fer una ullada a la part final d'aquest article que pretén explicar com es reparteixen els costos derivats de l'actuació dels càrrecs electes.

La sessió plenaria extraordinària per decidir l'organització de l'ajuntament corrobora que Progrés Municipal es situa a les antípodes dels posicionaments de les propostes que es fan des del govern que, només començar a manar, ja han establert un sistema retributiu pels càrrecs electes de govern que implicarà, per tots ells, increments de renda gens despreciables.

El sr. Alcalde tindrà una retribució de 40.000 Euros anuals. Amb el cost de les preceptives cotitzacions socials, parlem d'una despesa d'alcaldia aproximada de 56.000 Euros anuals.

Resulta sorprenent que es contracti com a càrrec de confiança a una ex-regidora -la sra. Silvia Garrido- que ja cobrava més de 20.000 Euros anuals durant la seva etapa de regidora que passarà a cobrar per fer la mateixa feina 32.000 Euros anuals. Si afegim la seguretat social pertinent, parlem d'un cost aproximat de més de 45.000 Euros anuals. Em pregunto que farà la persona que ha ocupat el seu lloc com a càrrec electe i suposo que no sóc l'únic.

Però de tot allò que s'ha aprovat, el que em sembla més escandalós és la retribució per assistència a les Juntes de Govern Local (dues cada mes). S'han establert que es pagaran 600 Euros a cada càrrec que hi assisteixi. I és curiós com aprovem la composició d'una junta de govern local que té establerta un màxim de membres en funció del nombre de regidors del consistori (en el nostre cas, són 4 persones) i s'anuncia sense cap rubor que hi assistiran tots els càrrecs del grup municipal del PSC, ja que hi ha la possibilitat que assisteixin membres convidats (que també cobren). La previsió de despesa, segons el que interpreto de les declaracions del sr. Ribes en sessió plenària, seria la següent:

24 sessions a l'any per 600 Euros fa un total de 14.400 Euros anuals que es preveu que rebràn cadascun dels sis regidors de l'equip de govern; això voldria dir que les Juntes de govern costaran, previsiblement, 86.400 Euros a l'any.

Aquí no s'acaba el tema. Les indemnitzacions per assistència a plens i comissions informatives també s'incrementen i, segons les meves estimacions, el conjunt dels regidors del PSC rebran uns 6.000 Euros anuals, els regidors de Convergència uns 2.500 Euros, el del PP rebrà uns 1.500 Euros anuals i jo mateix, com a representant de Progrés Municipal, calculo que rebré uns 1.500 Euros anuals. A part el grup del PSC està previst que rebi 3.720 Euros anuals, el de CiU 1.920 Euros anuals i tant el PP com Progrés rebran 1.560 Euros a l'any.

En resum, el cost previst anual de l'acció dels càrrecs electes es situa, globalment, al voltant dels 210.000 Euros


PSC: 7 regidors. El cost previst del grup:

56.000 + 45.000 + 86.400 + 3.720+ 6.000 = 197.120 € a l'any. (94.8 % del total)
promig per regidor del PSC: 28.160 Euros anuals.

(no s'inclouen dietes ni quilometratge ni viatges diversos)


CiU: 2 regidors. El cost previst del grup:

2.500 + 1.920 = 4.420 Euros anuals. (2,2% del total)

promig per regior de CiU: 2.210 Euros anuals. (tot inclòs)


PP: 1 regidor. El cost previst del grup:

1.500 + 1.560 = 3.060 Euros anuals. (1.5% del total)

promig per regidor de PP: 3.060 Euros anuals. (tot inclòs)


PROGRÉS: 1 regidor. El cost previst del grup:

1.500 + 1.560 = 3.060 Euros anuals. (1.5% del total)

promig per regidor de PROGRÉS: 3.060 Euros anuals. (tot inclòs)


Finalment, m'agradaria explicar que Progrés deia en el seu programa que reduiria dràsticament les despeses d'aquesta naturalesa. Perquè és ben evident que, sense gaire sacrifici per part de ningú, és viable situar aquesta despesa en 75.000 Euros anuals, fet que suposaria un estalvi de més de 135.000 Euros anuals. Multipliquem-ho per quatre i tenim més de 540.000 Euros pels quatre anys de mandat SENSE DESPENTINAR-NOS.


Us convido a fer propostes d'allò que farieu amb 540.000 Euros.

Les orelles i el cervell: maquinària infrautilitzada.

El pensament és lliure. La verbalització del mateix, és a dir, allò que diem o publiquem ja no ho és tant. Com va dir algú: "som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis".

Si volem mantenir una postura honesta, cal mesurar allò que es diu i assumir-ho amb responsabilitat, perquè si no succeeix que es defrauda amb massa freqüència.

És trist que només estiguem pendents del que parla i del que crida. Tendim a oblidar-nos del que manté una actitud més discreta, pausada i sense crit.

N'hi ha massa soroll. Patim una exacerbada contaminació verbal i escrita.
Perquè s'imposa una premissa clara: parlar sovint i ben fort, encara que siguin bajanades.

I es diu massa i s'escolta poc. És simptomàtic que, en qualsevol debat o contraposició d'idees, els que hi intervenen no parin un moment a pensar el que li ha dit l'altre, convertint el que hauria de ser un diàleg en un grapat de monòlegs paral.lels, amanits sempre amb força crit, com si tota la força del missatge depengués dels decibelis amb que s'expressa.

Un diàleg constructiu, una tertúlia enriquidora, una reunió eficaç demanen que s'escolti i es pensi allò que es diu. Ens calen, doncs, persones que dediquin més temps a escoltar i a pensar allò que diuen.

I és que no només tenim boca. Tenim orelles, cervell i bones oportunitats per fer-los servir. Fins i tot, caldrà que algú comenci a estrenar-los que, si no, es rovellen.

Per la meva consciència i honor.

Demà, si tot va bé, faré la promesa que, per la meva consciència i honor, compliré fidelment les obligacions del càrrec de regidor de l'Ajuntament de Dosrius, amb lleialtat al Rei, i respectaré i faré respectar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

La promesa parla de consciència, d'honor, fidelitat i lleialtat. Mirem que vol dir?

Consciència:
Coneixement responsable i personalitzat d'una tasca concreta, d'un deure determinat o d'una situació que afecta seriosament.

Honor:
Qualitat moral que emmena algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l'estima dels altres o en la pròpia.

Fidelitat:
Qualitat de fidel.
Fidel: Que no manca a allò a què s'ha compromès envers algú.

Lleialtat: Qualitat de lleial.
Lleial: Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció

Si llegim amb deteniment la promesa i les definicions de consciència, honor, fidelitat i lleialtat, es fa evident que la promesa no s'ha de prendre gens a la lleugera.

És més evident, però, que fer aquesta promesa és molt senzilla per aquells que pensin que aquest abstracte concepte de defensa de l'honor propi no fa bullir l'olla.

I està a l'ordre del dia la descàrrega sistemàtica dels càrrecs de consciència, una fòrmula senzilla de treure's pesos morals de sobre que, tampoc, fan bullir l'olla.

La participació de forma gràfica.

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DELS ÒRGANS POLÍTICS

Aquest organigrama mostra, de forma gràfica, l'organització d'una estructura organitzativa on es té en compte la participació dels diferents agents que pretenen intervenir en les decisions del municipi. Un funcionament adequat, dotant de mitjans i certa competència a cadascun dels òrgans representats marcaria el primer pas per dotar d'una estructura política més transparent i, també, més eficaç.

L'ajuntament de Dosrius s'ha funcionat de la següent manera, concentrant la majoria de les decisions en la Junta de Govern Local i en l'Alcalde:

A veure com anirà en el futur. Sospito que no massa bé,....

Quatre anys per endavant

Aviat es constituirà el nou consistori.

El resultat de les eleccions podria indicar que no variarà massa la situació respecte els últims quatre anys. Malgrat això, tinc l'esperança que hi hagi acostaments, encara que siguin tímids, per fer més còmode i constructiva la tasca de l'oposició.

El meu desig és que es doni més joc a les diferents sensibiliats a participar de les decisions de futur que s'hauran de prendre durant aquests quatre anys.

I tota la participació no ha de venir de les diferents agrupacions polítiques. Esperem que es comenci a donar cabuda a entitats, organitzacions i a individus que mostren inquietud per participar en projectes futurs.

Durant la campanya electoral va quedar ben clara la demanda de participació de la ciutadania per part de diferents sectors i per diferents motius.

En definitiva, toca complir amb aquesta reclamació legítima de la ciutadania,

Tornem-hi que no ha estat res.

No tenia previst escriure-hi més perquè la pretensió del blog era difondre el missatge, les reflexions i les propostes de la candidatura de Progrés Municipal a les eleccions municipals de 2007.

Però resulta que, entre ahir i avui, un personatge (o personatges) que parla (o parlen) de la política com si fos un partit de futbol, se li ha acudit penjar quatre comentaris en el meu blog. Un(s) personatge(s) que pensa(en) que els vots són gols i que assenyala equivocadament que hi ha vencedors -PSC- i perdedors -CiU i PP-.

Des de la seva òptica simplista, visceral i poc assenyada, diu(en) que s'ha de "fotre" als que ells denomina "vençuts" (actitud pròpia dels que promouen dictadures). I es declara fervent admirador i votant dels socialistes. S'emborratxa, fins i tot, per la gran victòria i es congratula de les suposades desgràcies pels demés. Aquests comentaris els despreciaria un votant honest del PSC; sr.(s) anònim(s) li fan un mal favor al socialisme amb aquestes actituds.

Les eleccions dels càrrecs municipals no són això. Convé més reflexió serena i respecte.

Respecte per totes les persones que decideixen significar-se políticament i participar cívicament d'unes eleccions. Respecte a les persones de les diferents opcions que han obtingut el recolzament d'una part de la població. Respecte a la pluralitat. Respecte al 54% dels votants que no han triat el PSC i respecte també al quasi 40% que no s'ha molestat a exercir el seu dret de vot.

A poques hores del tancament de les urnes i el recompte, vaig trucar personalment al sr. Josep Jo per felicitar-lo pels resultats obtinguts que li permetran ser l'alcalde pels propers quatre anys perquè respecto la decisió de l'electorat que, lliurement, s'ha expressat. Però els resultats no invaliden els meus posicionaments, les meves reflexions i la meva crítica. Caldrà quelcom més que vots per ivalidar-les.

Caldrà raó i, aquesta, malauradament, no és directament proporcional als vots.

Parlant en els termes que utilitza el sr.(s) anònim(s).

El 27 de maig es va demostrar que el PSC sap com "guanyar" les eleccions,... però res més.
La resta encara està per venir. Espero, pel bé de tothom, que vingui.

I una mica de poesia per acabar,...

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

El penúltim post: Notes sobre la campanya

Avui és l'últim dia de la campanya electoral i em sembla adequat fer algun comentari respecte a temes que han centrat el debat.

La presentació de vuit candidatures i, sobretot, el debat municipal del passat divendres són les dos grans singularitats d'aquesta campanya.

El gran número de candidatures demostra que hi ha prou alternatives per assumir la gran responsabilitat que suposa la gestió i el control de l'ajuntament.

El debat municipal va fer evident que la ciutadania no es queda al marge de res si s'estableixen escenaris, situacions i ambients còmodes que facilitin la comunicació i la difusió igualitària i en les mateixes condicions per totes les opcions. El debat va representar un aparador just de totes les candidatures, un aparador en directe i "sin trampa ni cartón". Aquest acte exemplifica la tendència que cal marcar vers la participació a partir de la nova composició del consistori municipal.

Fixant-nos en les propostes més concretes, molta part del debat s'ha centrat en el tractament de tres qüestions:

>> La unitat d'actuació IV de Dosrius i el desenvolupament que s'hi preveu.
Les modificacions puntuals en d'altres unitats d'actuació i els canvis d'allò que es va preveure en el seu dia amb el que ja s'ha construït, demanen una reconsideració que estudii si es poden assolir millores sustancials en allò que està pendent d'urbanitzar.
Progrés Municipal defensa aquesta línia sense reserves.

>> L'arranjament de Can Canyamars.
És bàsic que l'electorat conegui, d'una forma nítida, el posicionament polític de cadascuna de les opcions entorn a les dues reivindicacions bàsiques que els veïns plantegen, que són l'aportació de recursos públics a l'obra i la participació en la decisió de com s'ha de fer l'arranjament.

>> La millora dels serveis municipals obligatoris que l'ajuntament ha d'oferir com, per exemple, el clavegueram de Can Massuet del Far.
L'enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastiment domiciliari d'aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies públiques i control d'aliments i begudes són allò que, legalment, l'ajuntament ha d'atendre obligatòriament.
Avui no podem dir que tota la població rebi en condicions aquests serveis. Per avançar necessitem saber exactament om són, on volem anar i, fet això, haurem d'identificar allò que cal corregir i traçar el camí que es preveu seguir per assolir-ho. Sense voler tapar les problemàtiques que existeixen. Sense amagar res a ningú perquè no hi ha res a amagar. Informant a la població de quina és la situació real, facilitant canals que millorin la comunicacio i incentivant la participació ciutadana.

Per acabar, defenso que seria positiu un gran canvi en l'estil d'actuació política que han aplicat aquells que han governat fins avui. És imprescindible que, si us plau, no es posi a tothom en el mateix sac. Perquè n'hi ha que no hem governat. Perquè n'hi ha que no hem atacat a les persones, sinó que hem pretès discutir decisions, gestos i actituds polítiques. I posar tothom al mateix sac significa renunciar a la possibilitat de millorar que, afortunadament, sabem que existeix.

I donar l'oportunitat a propostes honestes és progrés. Voleu progressar?