15/7/11

De la protesta cap a la proposta.

Malgrat que en el meu bloc no s'ha fet difusió de les actuacions dels indignats, ni he anat a les manifestacions, ni he aparegut acompanyant a aquest col.lectiu, defenso reivindicacions molt semblants a les seves.

Ara mateíx, però, no n'estic d'indignat.

Estic esperançat perquè ara som més els que denunciem tanta ineptitud, tanta indignitat i tanta injustícia.

A mí em va resultar indignant el resultat electoral del 2007. Indignant el tracte de menyspreu que rebiem de l'alcalde i com la comparsa de regidors de govern miraven sempre cap a un altre costat; l'únic que feien, fan -i faran- és dir amén a tot.

També m'indignava -i em reprimia- en les reunions del plà estratègic de promoció econòmica o en el parell de sessions de pla local de joventut; en aquestes reunions, era un indignat en solitari.

El que succeí en l'últim ple amb les retribucions no em va sorprendre. Ja havia passat abans i ja ho havia denunciat.

En gran mesura, la meva indignació era fruit de no ser capaç de fer veure a la gent que ens l'estaven fotent.

El que li estan fent a l'AVV de Can Massuet no em sorprèn. Estic convençut que al president de l'Associació tampoc li ve de nou. 

No és la primera vegada que la Sílvia Garrido pretén carregar-se una entitat. Quan se li va fer la moció de censura al Josep Jo, van intentar desmantellar el F.S Canyamars-Dosrius perquè pretenien paralitzar tota l'activitat de les entitats en senyal de rebuig; el que llavors n'era president va dimitir per aquell fet. Això se'n diu polititzar les entitats i la resta són tonteries.

Els de Progrés hem estat víctimes de molts de prejudicis. Érem enterats, exagerats, antípàtics, tibats, tiquis-miquis i  perepunyetes. Per tant, no calia escoltar-nos i menys tenir-nos en compte perquè la majoria absolutista passava per sobre de tot.

La gent -molts d'ells ara protesten i ho aplaudeixo- demostrava fe cega a un simpàtic venedor de fums que els enredava i els manipulava com volia. Això s'acaba i me'n alegro perquè les principals víctimes de tot el que ha passat són, potser, ells mateixos.

Ara estic convençut que la indignació es transformarà en impuls per fer que de la protesta evolucioni cap a propostes per millorar el municipi.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Cuanta razon tienes Edgar, me identifico como uno de los engañados estafados, timados etc. Muchas veces me lo comentaste y no quise hacerte caso. Queria ver las cosas por mi mismo y tome el camino mas tortuoso, pero creo que no me equivoque. Hay que tomar decisiones conociendo los hechos y en aquellos momentos yo como tantos otros era un "pardillo" total me deje engañar. He tardado en darme cuenta pero ahora ya se en que lado de la barca tengo que remar.
Edgar te esperamos tienes un sitio entre los indignados, comprometidos, esperanzados o como nos queramos llamar. Saludos