15/7/11

De la protesta cap a la proposta.

Malgrat que en el meu bloc no s'ha fet difusió de les actuacions dels indignats, ni he anat a les manifestacions, ni he aparegut acompanyant a aquest col.lectiu, defenso reivindicacions molt semblants a les seves.

Ara mateíx, però, no n'estic d'indignat.

Estic esperançat perquè ara som més els que denunciem tanta ineptitud, tanta indignitat i tanta injustícia.

A mí em va resultar indignant el resultat electoral del 2007. Indignant el tracte de menyspreu que rebiem de l'alcalde i com la comparsa de regidors de govern miraven sempre cap a un altre costat; l'únic que feien, fan -i faran- és dir amén a tot.

També m'indignava -i em reprimia- en les reunions del plà estratègic de promoció econòmica o en el parell de sessions de pla local de joventut; en aquestes reunions, era un indignat en solitari.

El que succeí en l'últim ple amb les retribucions no em va sorprendre. Ja havia passat abans i ja ho havia denunciat.

En gran mesura, la meva indignació era fruit de no ser capaç de fer veure a la gent que ens l'estaven fotent.

El que li estan fent a l'AVV de Can Massuet no em sorprèn. Estic convençut que al president de l'Associació tampoc li ve de nou. 

No és la primera vegada que la Sílvia Garrido pretén carregar-se una entitat. Quan se li va fer la moció de censura al Josep Jo, van intentar desmantellar el F.S Canyamars-Dosrius perquè pretenien paralitzar tota l'activitat de les entitats en senyal de rebuig; el que llavors n'era president va dimitir per aquell fet. Això se'n diu polititzar les entitats i la resta són tonteries.

Els de Progrés hem estat víctimes de molts de prejudicis. Érem enterats, exagerats, antípàtics, tibats, tiquis-miquis i  perepunyetes. Per tant, no calia escoltar-nos i menys tenir-nos en compte perquè la majoria absolutista passava per sobre de tot.

La gent -molts d'ells ara protesten i ho aplaudeixo- demostrava fe cega a un simpàtic venedor de fums que els enredava i els manipulava com volia. Això s'acaba i me'n alegro perquè les principals víctimes de tot el que ha passat són, potser, ells mateixos.

Ara estic convençut que la indignació es transformarà en impuls per fer que de la protesta evolucioni cap a propostes per millorar el municipi.

1/7/11

Pressupost Alternatiu.

Toca persistir. Els mesos passen ràpid i el 2012 està aquí mateix. El govern de Dosrius és reaccionari, però els que proposem alternativa som, a vegades reactius, quan convé ser proactiu i no està només pendent del que diuen, del que fan i del que no faran mai.

Havent aterrat a l'ajuntament una nova oposició -5 regidors amb empenta i gent al darrera que els dóna suport-, es podrien plantejar l'elaboració d'uns pressupostos pel 2012 que siguin alternatius als que el govern té l'obligació de presentar a finals de 2011, com a primera demostració del que suposaria aplicar a diferents prioritats que les de l'actual govern els impostos que es recapten a la ciutadania.

A més, en breus dies, hauran d'assistir a la comissió especial de comptes; fet que dóna informació real de com ha anat, en xifres, l'exercici 2010.

Per tant, amb un pressupost de 2010 pràcticament tancat, juntament amb l'aprovat de 2011, el pla de sanejament econòmic finacer, amb gent que en sàpiga una mica de números que treballi en equip i rebent assessorament sobre certes especificitats del pressupost de l'ajuntament, es pot començar a perfilar un document tècnic pel 2012 on, malgrat que moltes partides venen molt condicionades per les despeses fixes de l'ajuntament, es pugui reflectir que té un cost d'oportunitat destinar diners per segons quins temes en perjudici d'altres.

I enllaçar-ho tot aquest esforç amb la simulació d'un procés participatiu en l'elaboració dels pressupostos seria posar-li la cirereta.